Nucli històric de Ripollet

Ripollet, que tenia 1.501 habitants l'any 1901, arribà als 3.763 habitants l'any 1950. Aquesta xifra es triplicà en quinze anys. L'any 1965 va assolir els 11.307 habitants; 5 anys després, l'any 1970, ja en eren 20.197; i ,el 1975, 23.905. Aquest salt demogràfic transformà absolutament la vila.

Podem iniciar la visita des de l’actual Mercat Municipal, construït el 1983 sobre els terrenys de l'antic camp de futbol. A la dreta, ens trobem amb la principal artèria de la ciutat: la rambla de Sant Jordi, centre d'activitats socials i comercials, que els diumenges i festius es converteix en passeig de vianants.

Entre els seus edificis més emblemàtics destaca la Cal Lluís Fuster. La Caixa de Sabadell va comprar aquesta antiga casa després de la Guerra Civil, i en va reformar la façana amb la intenció que tingués un aspecte més monumental i apropiat per a una sucursal bancària. Es conserva una llinda decorativa amb la data 1859 (any de la fundació de la Caixa de Sabadell), les inicials C.A. i una guardiola, l'emblema de la Caixa de Sabadell. El 23 d'abril de 1957, s'inaugurava la primera biblioteca pública de Ripollet, la qual va tancar les portes els anys 70. Adquirit per l'Ajuntament, va funcionar durant uns anys com a seu del Centre Municipal de Salut Pública, i últimament com a Jutjat de Pau. El carrer Nou es va crear en el 1855 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.

Entre 1910 i 1911, el senyor Magí Baqués i Cot féu construir dues cases d'estil modernista per als seus fills, a la Plaça Onze de Setembre. La més ben conservada és una casa adossada amb una  façana simètrica decorada amb rajoles de ceràmica de color blanc i verd, que van emmarquen portes i finestres. Una balconada amb una barana de ferro forjat uneix les tres portes de formes rectangulars amb  emmarcaments motllurats rebaixats i tancament superior mixtilini. El frontís està dividit per set merlots de diferents dimensions lligats per ferro forjat i amb coronaments de ferro i ceràmica. Per la seva banda la casa ubicada al número 12 manté la línia constructiva de la seva veïna especialment en l’emmarcament de les finestres i portes dels balcons però sense la decoració enrajolada i amb un perfilat del terrat molt més sobri.

El Mercat Vell va ser convertit en teatre l'any 1994. La plaça anomenada inicialment Plaça Buxó i després plaça de Sant Joan, va ser un espai buit fins que es va edificar el mercat. El mercat va ser, amb l'escola Anselm Clavé, un dels grans projectes de l'administració de la Segona República, i un equipament municipal en la tradició dels grans mercats locals del XIX de Barcelona o Terrassa. A partir de 1982-83 el mercat municipal es va traslladar a un nou lloc a la rambla de Sant Esteve. L'espai es va inaugurar l'any 1994 amb l'objectiu de promocionar les arts escèniques a través del coneixement i la pràctica de les mateixes. L'any 2013 el Teatre Auditori rep el nom de Teatre Auditori del Mercat Vell i s'inaugura al vestíbul 'L'Espai Domenec Torras' en homenatge a la figura d'aquest ripolletenc que va treballar molt pel teatre en l'àmbit local.

El Casal de Joves és un edifici aïllat de caire residencial de planta quadrangular cobert a dues aigües. Com a element decoratiu destaca la barana de la doble escalinata amb un fris d´elements vegetals i florals que es repeteix a nivell de la barana del primer pis.

La Torre de l'Argentera és una de les darreres torres d'estiueig construïdes a Ripollet, i habitada regularment per la Pepita Sarroca, l'argentera, anomenada així per ser la vídua d'un joier del carrer Pelai de Barcelona, el sr. Àngel Grau. L'Ajuntament va comprar l'immoble després de la mort de la propietària.

Text: Mapa del Patrimoni de la Diputació de Barcelona.