Ordre Hospitalera de Sant Joan de Jerusalem a Sant Valentí ***

El lloc de Sant Valentí constituïa una quadra, documentada des de l’any 1056, dins el terme d’Olèrdola, una església i unes cases al voltant que constituirien la sagrera.

Els hospitalers es van establir aquí al primer terç del segle XII. La primera documentació que ho confirma és de l’any 1135, quan es va vendre un mas i unes terres als termes d’Olèrdola i Sant Martí, feta per Berenguer Bonfill a favor de l’Hospital de Sant Joan.

No és fins l’any 1162 quan comença a documentar-se el càrrec de comanador d’aquesta casa. La base de l’organització territorial dels ordes militars descansava en la comanda, preceptoria o casa, que comprenia el convent, on vivia la comunitat, i els béns i drets que constituïen el seu patrimoni. El comanador era el cap de la comunitat de la comanda, tant en l’orde administratiu, militar i religiós, i li corresponia l’administració dels drets i les propietats. Les comandes estaven habitades per frares que podien ésser cavallers, servents o sacerdots. Els béns de les comandes podien ser materials (terres, castells i molins...), i jurídics (drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions).

En aquests primers moments a Sant Valentí hi habitaren frares que, a més de conrear la terra, administraven el seu patrimoni i devien practicar-hi activitats caritatives. Sembla que el comanador de Sant Valentí no tenia jurisdicció sobre el poble de Les Cabanyes. El que sí rebia era els delmes i primícies de tots els fruits que es collien al districte parroquial.

Des de les primeres dècades del s. XII i durant tot el s. XIII la comanda anà creixent gràcies a la donació de diferents senyors de la contrada. A finals del segle XIII tenia un patrimoni important repartit per tot el territori del Penedès, l’Anoia i altres comarques més llunyanes. Eren sobretot terres, cases i masos.

A les seves propietats hi predominava el cultiu dels cereals. Els censos eren majoritàriament pagats en ordi, en blat i en diners, si bé també s’esmenten en gallines i capons, i fins i tot en oli.

L’any 1306 els hospitalers van demanar el seu trasllat des de Sant Valentí de Les Cabanyes a Vilafranca on van comprar els terrenys que necessitaven per aixecar el convent, la capella i el fossar. Uns cop efectuat el trasllat (el 1309), els hospitalers van mantenir la propietat de Sant Valentí. A Vilafranca es conserva l’església de Sant Joan, aixecada durant el segle XIV sobre una església anterior, també propietat de l’Hospital, el convent fou enderrocat l’any 1845.