La conversió de les terres de Barbens en regadius, el 1862, fruit de la construcció del Canal d’Urgell, marcà de manera definitiva l’agricultura del municipi. A més del conreu de cereals existent, s’introdueix el conreu de l’alfals, la remolatxa i el panís i, a partir del 1960, el conreu dels arbres fruiters, especialment de pomeres, que va donar renom a la coneguda poma de Barbens.
Els canals d'Urgells són la infraestructura més important de les comarques de Ponent, que va transformar per complet el paisatge i l’economia pel territori on discorre.
El canal principal neix d’una presa al riu Segre a Ponts (la Noguera) i, després de recórrer 144 km per les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, torna les aigües sobrants al Segre.
Malauradament les banquetes arbrades que seguien el curs de la sèquia del canal que passa per Barbens van ser talades, però encara és viu el record del paisatge que conformaven les banquetes, el canal i la Turbina. Amb el nou projecte dels Canals d’Urgell, es preveu replantar aquesta zona i recuperar així no només el paisatge sinó també formes d’explotació hidràuliques.
Tanmateix, val la pena fer una passejada a peu o en bicicleta per la vora del Canal i seguir-lo en direcció a Ivars, on aquí sí que es conserven les banquetes arbrades.
