Palau abacial de Sant Joan de les Abadesses ***

El Palau de l'Abadia, tal com ara el veiem, és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler donà forma a les dependències del monestir ja existents, on ell mateix residia. Seria un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblí el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta.

Quan el monestir deixà d'acollir els canonges agustinians i, finalment desaparegué la figura de l'abat, l'edifici entrà en un període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 passà a propietat de l'Estat i després de l'Ajuntament. Al llarg del segle XIX i XX tingué múltiples usos: des de presó a caserna, escola, habitatge, local d'entitats i seu provisional de l'Ajuntament. Malgrat els inconvenients que això suposà, el seu ús continuat el mantingué viu en la consciència dels santjoanins com a part essencial del seu patrimoni. Els intents de rehabilitar-lo es remunten a principis del segle XX, amb una primera obra impulsada per l'alcalde Jaume Bellapart.

El 1933 es presentà un gran projecte de restauració, de l'arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l'estroncà. La restauració es reprengué als anys 80 i, de manera més important durant els anys 2009 i 2010.

Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat acull l'Oficina de Turisme, el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau que forma part del projecte Terra de Comtes i Abats, l'Espai Art l'Abadia, l'exposició permanent de maquetes Romànic, una volta pel Ripollès i un conjunt de sales polivalents on s'hi estableix una àmplia programació cultural, com conferències, presentacions i exposicions diverses, n'és un exemple la sala Abat Arnau de Vilalba.