Panteó de Josep Pertegás al cementiri de Vila-sana

Al fons del cementiri de Vila-sana trobem l’esplèndid panteó modernista de Josep Pertegás, amb la següent inscripció: “AQUÍ REPOSAN / LES DESPULLES DE / JOSEPH / PERTEGÁS/ LÓPEZ / MORÍ LO DIA 23 DE / MAIG DE L’ANY 1909”, que malgrat estar domiciliat a Barcelona, va a la residència temporal que tenia a Utxafava (nom de la pedania de Vila-sana fins la seva segregació el 1933) anomenada cal Senyor.

L’acta de defunció diu que “el referido finado era soltero en el acto del fallecimiento, no teniendo más sucesor que una hermana suya, llamada Hortensia Pertegás López” i també s’informa que el cadàver del difunt seria enterrat al cementiri de “S. Miguel Arcángel de la parroquial de Utxafava”. Per tant, com que l’actual cementiri de Vila-sana és posterior, i com que el difunt Pertegás López fou enterrat al cementiri de la parroquial, hem de creure que el panteó fou erigit al fossar que hi hauria al costat de l’església, i que després fou traslladat.

Sens dubte, i amb diferència, aquest panteó és l’espai funerari de millor qualitat artística que avui podem trobar a tota la comarca del Pla d’Urgell. Destaca la seva concepció, en forma de petit temple amb parets i teulada. Però l’interès es centra en la façana neo-gòtica: un parell de columnes hexagonals amb capitells suporten un gablet coronat per una creu, darrera, un parell de muntants queden finalitzats en pinacles, a la porta hi ha l’epigrafia, i la composició queda centralitzada pel timpà amb un relleu circular d’un bust de sant Josep amb el Nen Jesús.

La presència de sant Josep queda raonada pel nom patronímic del difunt, Josep Pertegás López, natural de Vinarós, fill de Josep Maria Pertegás Mas i de Maria López Huerta, que tenia 74 anys, i per tant hauria nascut entre 1835 i 1836. L’escultura és feta de marbre blanc, amb vetes negres, similar o igual que l’utilitzat en la làpida epigrafiada i les columnes hexagonals. A la part inferior es llegeix el nom i l’adreça del marmolista: A. CLARI / TAPINERIA 23 B(arcelo)NA. Es desconeix si va ser ell mateix l’autor del relleu.

Es tracta d’una obra escultòrica de força qualitat que recorda l’estil de Josep Llimona. Llimona feu un sant Josep (de cos sencer) amb el Nen Jesús de guix, conservat al MNAC, que fou realitzat com a model d’un altre de major format que va col·locar-se a la façana de la casa Martí, obra de Puig i Cadafalch datada cap a 1896 i del qual  se’n feren altres rèpliques.