El Parc de les Deveses de Salt és un espai natural situat enmig de l’àrea metropolitana del Gironès. Passejar-hi vol dir escoltar el diàleg entre la gent i el riu, resseguir les empremtes de l’ús que al llarg dels segles s’ha fet d’aquestes terres, de les oportunitats i les limitacions d’unes regles de joc marcades pel Ter. Gran part del parc es troba protegit dins la Xarxa Natura 2000.
L’aigua i els al·luvions del Ter han donat vida a les hortes saltenques que proveeixen de productes de gran qualitat (cebes grogues, pèsols de Salt, cols de paperina, salsafins, tomàquets de pera...).Un camí elevat facilita transitar per la zona d’hortes després de pluges importants i també ajuda a dirigir el bestiar per a què no entri als conreus. Com el seu nom indica, el Parc de les Deveses havia estat una zona de pastura important. Hi baixaven els ramats de xais dels Pirineus per passar-hi l’hivern, la proximitat amb la ciutat de Girona afavoria la venta de la carn i els escorxadors de la ciutat es van ubicar a Salt.
L’augment de població va fer necessari disposar de més carn però també de més vianda, la ciutat de Girona també era el mercat natural dels excedents agrícoles saltencs i començà una pugna entre els pagesos i els pastors per l’ús de les terres comunals a les darreries del segle XVI. Per l’antic estany de les Fonts del Ter, dessecat al segle XIX, arribem a les arbredes que també es van originar durant aquest segle, quan les autoritats van obligar a plantar arbres al costat dels rius per protegir les ciutats de les riuades i aprofitar-ne la fusta. A Salt això va significar la pràctica fi de les pastures.
Els aiguats, abans de la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda, dibuixaven aquest territori constantment. A Salt el Ter sempre havia tingut diversos braços, formant grans illes, que anaven canviant de lloc. L’espai natural és un mosaic lligat per antics cursos del Ter, que formen una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats. Entre aquests braços abandonats del riu creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1000 espècies d’éssers vius detectades al Parc.
Salzedes, vernedes, alberedes, freixenedes i bosc mixt de plana constitueixen les formacions forestals, que acullen espècies amants de la humitat. Els aiguamolls acullen una gran varietat de plantes aquàtiques. En canvi als prats secs, formats per fenassars, llistonars i pradells d’herba fan i creixen orquídies i altres herbes molt variades adaptades als llargs eixuts i constitueixen un dels ambients més singulars del Parc.
Com a animals emblemàtics destaquen la llúdriga i l’àliga pescadora, que hi descansa uns dies durant les migracions, però hi ha un grapat d’escarabats, papallones, libèl·lules, peixos, tortugues, ratpenats i molts ocells igualment importants que hi tenen un bon refugi després d’haver desaparegut de bona part del país.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
