Parets de pedra seca

Les construccions de pedra en sec constitueixen un dels trets diferencials del paisatge de La Fatarella. Segurament que són els marges o parets de pedra perpendiculars al pendent que creaven unes terrasses anivellades (feixes i bancals), perfectament aptes per treballar, el tipus de construcció de pedra seca més difós.

Altres construccions de pedra en sec són les cabanes (moltes vegades adossades al marge d'una feixa o un bancal) amb una coberta de volta de mig punt, tota de pedra, al damunt de la qual s'acostumava a posar una abeurada de calç o argamassa per donar més solidesa i impermeabilitat i després es tapiava amb terra argilosa per tal que l'aigua no es colés entre les pedres i s'hi plantava per fixar-la. S'utilitzaven com a aixopluc, magatzem per a guardar les eines, i per assecar el fruit.

Però podem també trobar la tècnica de la pedra en sec als perxes o coberta feta de bigues de fusta, generalment troncs d'ametller o d'oliver, que suporten els elements d'impermeabilització fets amb rames, terra argilosa, lloses o teules. El seu ús, com en el cas de les cabanes, pot ser assecar els fruits, i en aquest cas estan orientats al sud, o per aixoplugar-se, i llavors l'orientació pot ser una altra; i les sènies o construccions en forma el·líptica o circular amb una roda de ferro o fusta que amb el moviment de l'animal pujava aigua d'un pou a través d'uns catúfols.

També s’utilitzà la pedra en sec per bastir masos, les construccions d'aixopluc més complexes. El tipus més comú el constitueix el de planta rectangular de dues alçades, generalment adossat a un ribàs, de manera que cada planta té accés independent des de l'exterior.