Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell ***

José Bruch, Antoni Rojas i Jordi Vivo ens informen a L’Assentament ibèric de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell com “Fruit de la situació del poblat ibèric de Sant Sebastià, els seus habitants, en estar emplaçat a 165-170 metres sobre el nivell del mar, disposaven d’un bon control visual del litoral central de l’actual Costa Brava, de les terres del Corredor de Palafrugell i part del vessant nord-oriental de les Gavarres, factor que li donà un important avantatge estratègic. Al nord, l’elevació del massís de Begur representava l’única barrera visual important.

L’accessibilitat al cim de la muntanya venia marcada per contrastos molt pronunciats. Per llevant el cap de Sant Sebastià de la Guarda està limitat per imponents penyasegats que cauen en picat des del seu cim fins arran de mar. També per migdia, els vessants són abruptes i molt pronunciats fins arribar a la platja de Llafranc, que se situa als peus de la muntanya. Per contra, a les vessants nord i occidental de la muntanya els pendents davallen més suaument fins a les zones de plana.

El jaciment està datat entre els segles V a I aC, tot i que hi ha materials corresponents al segle VI aC. -un calze de ceràmica àtica de figures negres que té una cronologia situable en els anys 535-530 aC i ceràmica pintada local-. Els resultats de les excavacions han posat al descobert un espai urbanitzat en carrers, vint-i-una habitacions adossades construïdes durant la primera meitat del segle V aC.

Al segle IV aC s’han constatat una primera línia d’habitatges disposats de nord a sud i situats en el marge oest del sector. A diferència de la fase anterior les cases no estaven adossades les unes a les altres sinó que es deixà un espai de separació entre elles. Eren de planta rectangular i se subdividien en dues estances, una de les quals acostumava a ser més gran que l’altra. Les més grans presenten una superfície aproximada d’entre els 15 i 20 metres quadrats. En una segona línia, també orientada de nord a sud i ubicada al costat est, a tocar d’un dels penya-segats que delimitaven el poblat les excavacions van localitzat cinc habitatges adossats.

Una de les característiques comunes dels poblats costaners baixempordanesos és la presència de camps de sitges al seu interior. A Sant Sebastià s’han posat al descobert vint-i-set sitges d’emmagatzemar. Finalment es constata la presència d’un forn.

Fins a l’actualitat els resultats proporcionen informació molt notable a nivell urbanístic i d’hàbitat però no s’ha confirmat la presència de possibles estructures defensives del recinte”.

Els habitants del jaciment eren els indigets i d’acord amb els elements trobat en les excavacions sabem que realitzaven activitats pesqueres i agrícoles, que es complementaven amb la cacera i ramaderia. També s’han trobat elements relacionats amb la filatura i el teixit. Els ibers coneixien la metal·lúrgia del ferro i del bronze, també s’han localitzat diversos forns, amb gran quantitat de restes que demostren molta activitat. Les restes arqueològiques indiquen que bona part del culte religiós es realitzava en l’àmbit familiar, en destaca la troballa d’un cap de Medusa, deessa d’origen grec, la imatge de la qual s’ha convertit en el símbol del jaciment.