Poble de Briançó

El castell de Briançó apareix documentat a partir del segle XII i els avantpassats de la família Carulla es remunten al segle XIV. El nucli primitiu de Briançó, era format pel castell, documentat el segle XII, situat a la banda oriental, que presidia un pati o plaça central al voltant del qual es distribuïen les cases que formaven l'estructura d'un clos murallat que tancava el nucli medieval, menys per una porta que s'obria al nord, i que actualment no s'ha conservat.

Modificacions posteriors, a partir del segle XVII, van afectar a l'estructura topogràfica urbana. Actualment la fortalesa medieval s’ha convertit en un casal, cal Carulla, nissaga que es remunta al segle XIV. Cal destacar que la major part d'obertures de l'habitatge donen a l'interior del nucli urbà, davant la plaça del poble, tot respectant la seva funció primitiva de defensa. D’aquell passat de recinte clos es conserven carrerons estrets i algun portal, que tot i haver canviat de fesomia, mantenen el caire defensiu d’aquesta petita població.

Diferents elements degudament exposats en diferents punts, racons i cases, com corrons de pedra, relles d’arada o alguna tina amb broc testimonien el caràcter eminentment agrícola d’aquest poble segarrenc.