Pou de glaç de Llinars del Vallès

El pous de glaç anomenats també nevera, casa de neu, pou de neu, poua o cava eren construccions excavades al terra, generalment circulars, d’uns 10 metres de fondària, que es revestien de pedra les seves parets i la part superior tancava amb una coberta en forma de volta. Podien tenir una o dues obertures. En el cas de tenir-ne dues, l’alta permetia la introducció de la neu, mentre que la baixa era per l’extracció de la neu o el glaç.

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l'emmagatzemament i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural. Aquests dipòsits van ser construïts entre els segles XVI i XIX. Durant aquella època, el glaç es comercialitzava arreu del país. Tenia moltes utilitats, però les més importants eren la terapèutica (febres, cremades, etc.) i la relacionada amb la conservació i el transport d'aliments.

El pou de glaç que ara ens ocupa és un exemple significatiu d’aquells que presenten dues obertures a diferent nivell. Cal destacar també, arquitectònicament parlant, el reforç de la seva estructura mitjançant contraforts.