Poua de la Fàbrega ***

Les poues donaven feina a molta gent. Per començar, als paletes, fusters i altres jornalers encarregats de construïr aquests magatzems. Després al responsables de tallar el gel, guardar-lo ben apilat i tornar-lo a treure a la hora de vendre’l. I també als traginers, que feien el transport del producte fins a les ciutats.

N’hi ha unes quantes que es van construïr a tocar d’altres centres de treball, com els molins. És el cas de les poues de la Vinyota, el Vapor Vell o La Fàbrega, totes a la riera de Fontscalents.

El pou de la Fàbrega és just davant de la casa i l’antic molí fariner que porten el mateix nom. Es tracta d’un construcció cilíndrica semi-subterrània d’uns dotze metres de diàmetre. Una part de la poua està excavada a la roca i la resta està construïda amb maçoneria. En total fa deu metres d’alçada. El mur que dóna al riu queda al descobert, per això el van reforçar amb tres contraforts.

En aquesta poua hi ha tres grans finestres. A l’interior s’hi veuen dues fileres horitzontals de forats. Servien per recolzar-hi les bastides de fusta, des d’on es treballava per entrar i treure el gel.

La temporada de les poues començava passat l’estiu, moment de refer les basses, netejar-les i omplir-les  d’aigua. També es netejaven els camins i l’entorn dels gorgs. Després d’un bon fred, quan hi havia un bon gruix de gel, tocava tallar-lo en blocs. Es portava fins la poua i s’anava posant en sostres, separats per boll, la pellofa del blat, que evitava que s’enganxés. I aquí dins es guardava tot l’hivern. A finals de primavera es carregaven els blocs als carros i el gel es transportava fins als llocs de consum, on se solia vendre per quilos. Cada municipi productor en decidia el preu de venda.