Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós ***

El priorat de Santa Maria de Castellfollit del Boix (s. XI-XVIII) és un conjunt format per l'església de Santa Maria i el priorat on residia la comunitat que en tenia cura.

L'església, ja esmentada l'any 1078, fou reedificada poc després, i consagrada de nou el 1082 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, amb l'assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folch, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. El 1093 fou cedida al monestir de Sant Benet de Bages per tal que hi fundés un priorat. Per això, des del segle XII es denominà Santa Maria del Priorat.

L'església originària, d'estil romànic, és de planta de creu llatina, amb nau única coberta amb volta de canó apuntat. El presbiteri és de planta quadrada, i exteriorment està decorat amb arcuacions i bandes llombardes sota un fris de dents de serra. Flanquejant-lo, hi havia inicialment dues absidioles, però aquesta part és la que ha estat més modificada al llarg del temps: al costat nord del presbiteri s'hi va afegir una capella gòtica, coberta amb volta de creueria; al costat sud, s'hi va afegir una sagristia (enderrocada durant les tasques de restauració dels anys 80 per reconstruir de nou l'absidiola partint dels fonaments trobats).

A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta circular, sobre el qual hi ha l'arrencada del que hauria estat el campanar. Al braç nord del creuer hi ha una porta (tapiada) d'estil romànic tardà, sobre la qual hi ha una finestra triforada. Al lateral nord de la nau, dins del gruix del mur, s'hi van habilitar dues capelles gòtiques d'arc apuntat, que conserven relleus escultòrics i, la situada a l'oest, una fornícula que acollia un sarcòfag avui desaparegut. A la façana oest s'hi obren un petit portal d'arc conopial i un ull de bou. Rematant la façana hi ha un campanar d'espadanya de la mateixa amplada de la nau.

L'edifici del priorat també va anar evolucionant al llarg del temps. Les restes més antigues que se'n conserven són les adossades a la façana sud de l'església, amb un espai cobert amb volta a la planta baixa i unes arcades a nivell de primer pis. Al segle XVIII es va construir un nou edifici per al priorat, amb soterrani, planta baixa dos pisos i golfes.

La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Té planta rectangular (6x22 m), i està alçat amb murs de pedra irregular amb morter, amb carreus als angles. A la clau de l'arc de mig punt de la porta principal hi ha inscrites la data (1740) i les lletres "ST. BT.", en al·lusió al monestir de Sant Benet, del qual depenia el Priorat de Santa Maria.

Quant a les obertures, a la part inferior hi ha espitlleres, i a la resta finestres de formes i mides diferents (alternades a la primera planta), però col·locades harmònicament. Sobre la porta, pertanyent al primer pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Aquesta edificació es comunica amb les dependències més antigues mitjançant un pati quadrangular, que conserva un tram d'escala que en part ja existia.

Text extret de: Mapa del Patrimoni de la Diputació de Barcelona. Castellfollit de Riubregós

Curiositats

Aquesta església fou consagrada l’any 1082. Uns anys després, el 1096 ja era priorat del monestir de Sant Benet de Bages. Al segle XIII, hi havia un prior, tres monjos i un prevere. Els monjos tenien al seu càrrec la celebració del culte, l’atenció pastoral i el prior exercia com a rector de la parròquia. A partir del segle XIV, el priorat va entrar en decadència a causa de l’absentisme del prior, Aquest fet va fer que l’any 1593, el papa Climent VIII fes dependre el monestir de Sant Benet de Bages de Montserrat, amb totes les seves possessions, entre les quals hi havia Santa Maria de Castellfollit. A partir del segle XVIII, es va produir una revifalla del monestir i es va construir el nou edifici monacal al costat de les dependències de migdia. El nou edifici, seguint l’estil d’una casa pairal, es va acabar l’any 1740.

*foto**foto*
*foto*
*foto*

La comunitat benedictina va ser-hi fins l’exclaustració (1835), en què va passar a ser una mera granja i el centre d’administració dels béns de Montserrat. S’hi va mantenir culte fins l’any 1916. L’any 1981 va ser declarat monument històrico-artístic pel Ministerio de Cultura.

L’església i el priorat foren restaurats respectivament sota la direcció de C. Solsona i E. Solsona els anys 1982 i 1987.