Quatre Cantons / Cal Bastaret / Cal Julio / Cal Rafelet Cabellut / Ca la Dorita de Masllorenç

El dia 4 de febrer de 1856, van contraure matrimoni Jaume Batet Gustems, solter, pagès de Masllorenç, fill de Ramon i de Rosa, amb Rosa Miquel Segú, soltera, natural de Masllorenç, filla de Pau i Antònia i van fixar la seva residència en aquest immoble.

El matrimoni no va tenir fills i el dia 1 de novembre de 1868 va morir el marit a l’edat de 40 anys. L’esposa va heretar aquesta casa segons havia disposat el difunt en el testament que havia atorgat davant del rector de Masllorenç el dia 9 d’octubre d’aquell mateix any.

Quatre anys més tard, el dia 7 d’octubre de 1872, la vídua es va casar en segones núpcies amb el veí del davant, resident al C/ Major, núm. 15, Pere Garriga Soler, que vivia havia quedat vidu de Rosa Albornà Sadurní encara no feia un mes, el dia 19 de setembre de  1872.

El dia 5 de gener de 1888, l’hereva de la casa va morir i en el testament que havia atorgat davant del rector de Masllorenç, Mn. Pere Solà, el dia 31 de desembre de 1887,  havia nomenat hereu universal dels seus béns al seu segon marit, Pere Garriga Soler.

El dia 22 d’abril de 1888, davant del notari Rosendo Güell Mañé del Vendrell, aquest va fer inventari dels béns que havia heretat de la seva segona esposa.

Entre aquests béns, hi consta aquesta casa que ja estava assenyalada amb el número 22 del carrer Major. Es descriu com un edifici compost de planta baixa i un pis, de 45 pams d’ample per 50 pams de fons, que confinava a la dreta (nord) amb el carrer Sant Ramon, a l’esquerra (sud) amb Ramon Serramià, al darrera (est) amb Joan Jané i al davant (oest) amb el carrer Major. En aquest mateix document es fa esment que aquesta casa se l’anomenava “Quatre Cantons” que seria el primer renom que es coneix de l’immoble.

El dia 2 de novembre de 1890, va morir Pere Garriga Soler i en el testament que aquest va atorgar aquell mateix dia davant del notari Josep Calvó Calvó del Vendrell, va nomenar hereu universal dels seus béns al fill del seu primer matrimoni, Ramon Garriga Albornar, el qual va incloure aquest immoble en l’inventari que va formalitzar davant del notari Jaume Ramon Vidales del Vendrell el dia 24 de gener de 1891.

El dia 25 de febrer de 1909, davant del notari Josep Selva Font de Valls, aquest hereu va vendre aquesta casa a Dolors Sanabra Galofré, casada amb Joan Miquel Bundó de cal Cabellut, i des de llavors ha passat de generació en generació als seus descendents.

Com a mínim des de l’any 1912, aquest matrimoni va llogar a Ramon Colet Pallarès (conegut a la població com a Ramonet Bessó) la planta baixa d’aquest edifici on hi va establir una perruqueria i la segona planta que la va destinar a habitatge de la seva família.

Posteriorment, a principis dels anys 20 del segle passat, van llogar la primera planta de l’edifici a Julio Roca Canals on hi va fixar la residència amb la seva esposa i fills.

A més a més, sembla a ser que a la part del darrera de l’immoble, amb entrada directe des del carrer Sant Ramon, hi havia una estança en la qual hi havia hagut un baster i se la coneixia amb el renom de cal Basteret.

L’any 1935, quan es va construir l’edifici de la Sala i el Cafè de Masllorenç al C/ Nou, núm. 1 de Masllorenç el llogater de la planta baixa i el segon pis, Ramon Colet Pallarès, va començar a regentar aquest establiment. Tot i amb això, la família encara va residir en aquest domicili fins l’any,

L’altre llogater, en canvi es va mantenir al primer pis fins mitjans dels anys seixanta del segle passat. Per això, el nom d’aquest va passar a identificar l’immoble.

El dia 2 de gener de 1964, un net de Joan Miquel Bundó i Dolors Sanabra Galofré, Rafel Miquel Magriña, va contraure matrimoni amb Rosalia Morgades Miquel i van establir la seva residència en aquest immoble. La planta baixa es va destinar a garatge, la primera planta a habitatge i la segona a golfes on, durant uns anys hi van engreixar pollastres.

El diminutiu del nom del contraent i la casa de la seva procedència van donar origen a un dels altres renoms que ha tingut l’edifici.

Aquest matrimoni i els seus fills van residir en aquest habitatge fins el dia 26 de desembre de 1976 quan es va traslladar a una casa que s’havien construït de nova planta a l’immoble del C/ Major, núm. 45 de la mateixa localitat.

Aquí, però, hi va mantenir el seu domicili fins l’any 1990, la mare de l’esposa, Dorita Miquel Mestres, del nom de la qual derivaria l’altre renom de la casa.

L’any 1994, l’edifici es va rehabilitar segons projecte redactat per l’arquitecte tècnic Benjamí Català Benach de la Bisbal del Penedès per poder destinar les diferents plantes a lloguer. Curiosament, el primer negoci que es va establir a la planta baixa va ser també una perruqueria com li havia tingut el primer llogater a principis del segle XX, Ramon Colet Pallarès.