L’origen del recinte emmurallat de Balaguer cal buscar-lo cap als segles X-XI, en el darrer període de l’ocupació andalusina de la ciutat. La fortificació va ser feta amb altes i gruixudes muralles que rodejaven la ciutat fins a trobar el riu Segre, per protegir a la població que hi va residir fins a finals del segle XIV. En aquella època el traçat era més reduït que l’actual i tenia com a límits la Plaça del Mercadal al sud, el Barri del Firal a l’oest, el riu Segre a l’est, i el Castell Formós al nord. Balaguer estava tancada per tot arreu. Tres castells comunicaven a través de les muralles: la Suda, el castell d’Alcoraç i el de la Gerundel·la.
Per entrar i sortir de la ciutat hi havia els portals. Abans de l’eixamplament de les muralles, al segle XIV, els portals existents eren el de Sant Miquel del Pont -desaparegut i considerat un dels exemples més notables dels portals de muralla de Catalunya-, el del Torrent, el del Gerb –desaparegut-, el de la Gerundel·la o d’Albesa i el del Mercadal –desaparegut-. Després s’hi afegiren els portals de Lleida i el del Gel o de Montsó.
La muralla en l’actualitat es conserva en alguns trams magníficament restaurada, amb importants obres de consolidació i d’accessibilitat com la passarel·la que comunica el Portal del Gel amb l’església gòtica de Santa Maria. És imprescindible la visita dels portals i les muralles de Balaguer, i gaudir d’una excepcional obra defensiva i d’unes vistes panoràmiques inigualables.
Iniciem el recorregut per l’extrem sud-oest de la muralla gòtica amb l’anomenada Torre Blanca o del Bombo, que originalment era una torre massissa rodona. Posteriorment, es construí una fortificació externa quadrada que anul·là l’antiga torre. Durant la Guerra Civil de 1936-39 l’espai es remodelà de nou per encabir-hi un observatori utilitzat durant el cap de pont de Balaguer.
Des de la Torre Blanca parteix una tramada de muralla de 202 metres de llargada i uns 9m d’alçada –Passeig del Bombo-, on estava projectat que s’alternessin 5 bestorres adossades al pany de mur, encara que finalment només se’n construí una, la central o Torre del Refugi, i la muralla va quedar preparada, amb els rebaixos corresponents, per insertar-hi les quatre restants. Tota aquesta tramada de muralla estava complementada per un fossat exterior que va ser reblert a mitjan segle XX.
Trobem el que fou el castell de la Gironella era una fortificació quadrada andalusina del segle XI de la qual avui ens queda poc més que el basament. En aquella època era una defensa externa a les muralles de la ciutat que tancava justament per l’altre costat del barranc. Damunt del castell de la Gironella es construí, en el moment d’edificació de la nova muralla al segle XIV, una torre rodona, adossada al mur, del mateix tipus que la Torre Blanca o la del Refugi. Posteriorment fou remodelada durant la Guerra dels Segadors.
Des del castell de la Gironella la muralla travessa el barranc de la Botera o de la Gironella, com era conegut antigament. Allí hi ha una de les portes d’entrada a la ciutat de Balaguer que es coneix modernament amb el nom de Portal del Gel, perquè hi havia un pou on s’emmagatzemava el gel que usava la ciutat. Antigament, però, aquesta porta era coneguda com a Porta de Montsó. En aquesta tramada de muralla s’hi conserva encara un tros de l’antic pas de guàrdia.
Un cop travessat el barranc, la muralla gira noranta graus en direcció nord-oest per tal de tancar el medieval barri del Pla (actual Firal). Donant el tomb a l’església trobarem, darrere el cementiri de la ciutat, la muralla amb un altre dels seus portals: el portal d’Albesa. Damunt d’aquest portal, s’hi pot veure encara l’escut del comtat d’Urgell. La muralla, rebentada aquí en alguns indrets, segueix en direcció nord alternant-se, abans de desaparèixer, amb un tram de muralla andalusí dels segles IX-X.
Si des de Santa Maria baixem pel carrer dels Arços, en direcció nord, trobarem novament la muralla gòtica que travessa l’altre barranc de la ciutat: el del Torrent, antigament anomenat d’Alcoraç, perquè probablement existia en aquest indret una coratxa o pany de muralla que es despenjava des del castell per acabar en una torre situada sobre el barranc. D’aquesta manera es garantia el subministrament d’aigua a la fortificació en cas de setge. A la part més inferior del barranc s’hi poden veure encara restes del portal original del segle XIV, tapiat possiblement arran de la destrossa que van fer a la muralla els aiguats de santa Tecla de l’any 1837. També d’aquells anys deu datar el pas que es va obrir uns metres més amunt i que és el que s’utilitza actualment. Per damunt del barranc en la zona est podem veure les restes del castell Formós o de la Suda de Balaguer (897-1413).
Des de la Torre Blanca o Bombo baixava la muralla en direcció al riu Segre per tal d’encerclar el barri de La Jueria. Aquí trobava el portal de Lleida, situat a l’alçada del carrer Barri Nou. Davant el riu es pot observar un tram de muralla fins arribar davant la plaça del Mercadal on s’obria una altra porta coneguda com “el portalet” (portal del Segre) per les seves reduïdes dimensions, que fou enderrocat l’any 1920.
Respecte a la muralla andalusina encara podem trobar alguns indrets on es conserva. La segona fase de la muralla andalusina va quedar absorbida pel creixement de la ciutat del segle XIV i per tant va desaparèixer. En podem veure restes a la façana nord del Castell Formós i en podem seguir la petjada dins la ciutat per l'indret on tancava, al carrer de la Travessera de la Botera, on l'any 2010 se'n va excavar un tram i part d'una torre. La ciutat andalusina dels segles X i XI s'estenia des d'aquest punt, on possiblement hi havia el Portal de Lleida antic, fins als peus del castell. En aquest indret la trobareu marcada al paviment del carrer.
Finalment al Pla d’Almatà podem observar com es conserven diverses fases constructives en aquesta muralla andalusina. Possiblement fou reparada successivament i reforçada, ja que estigué en funcionament des del segle VIII, fins al XII, i encara en els gravats d'època moderna es considera com una infraestructura en actiu, tot i que al seu interior la ciutat havia quedat abandonada amb la conquesta de 1105. Actualment es troba en procés de consolidació i restauració.
Text: Fulletó “Recorregut per les muralles de Balaguer”
Curiositats
*foto*
*foto**foto*
Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó expliquen: "A finals d'abril i principis de maig de 1938, l'exèrcit rebel construí, dins de les restes d'una antiga torre del s. XIV, un búnquer-observatori que es coneix amb el nom "El Bombo". Fou lloc de comandament i observatori de l'artilleria franquista i tingué un paper destacat, juntament amb els observatoris auxiliars, com el campanar de l'església de Santa Maria, durant els 9 mesos que el front quedà estabilitzat. Des d'aquí es dirigí el foc de l'artilleria, situada a la zona del cap de pont, i els obusos de 155 mm emplaçats a Torre Galiano, que bombardejaven les poblacions i les concentracions de tropes republicanes que intentaren avançar, sense èxit, però amb l'objectiu d'ocupar-lo i continuar cap a Aragó"
*foto**foto*
*foto*
*foto*
*foto**foto*
