Refugi de la guerra civil a Santa Maria d'Agramunt ***

Des de l’entrada dels franquistes a la ciutat de Lleida el 3 d’abril de 1938, els bombardeig de l’aviació a les localitats situades en un segon front i més properes al conegut front del Segre, van ser constant i sistemàtic. Agramunt va començar a patir aquesta situació que no va finalitzar fins l’entrada i ocupació de la població pels franquistes. El 5 d’abril de 1938, a dos quarts de deu del matí fou bombardejada per uns vint-i-cinc avions de la Legió Cóndor alemanya i com a conseqüència van morir segons versions 27 persones i segons el registre 14; la sorpresa, estupefacció i dolor van ser tant importants que Agramunt es va convertir per uns dies en una població gairebé paralitzada per la por. Estan documentats bombardejos els dies 30 de maig i el 27, 30 i 31 de desembre de 1938 i el 12 de gener de 1939. Els historiadors parlen de 328 edificis destruïts totalment, 327 van ser-ho parcialment i 745 van ser afectats parcialment.

La població es va intentar preparar per defensar-se de les bombes amb la construcció de diversos refugis , com el del castell o el del pou de gel. Destaca especialment el que es va ubicar sota el subsòl de l’església parroquial de Sant Maria , construït entre juny i desembre de 1938, tot aprofitant parcialment la cripta existent. Disposava de tres accessos, dos situats a l’interior de la mateixa església i un altre a la plaça. El refugi segueix la nau central i el creuer del temple. La galeria llarga té 34 metres i la transversal fa 28,4 m. Realment va ser una veritable obra d’enginyeria.

Avui podem visitar-lo accedint per una de les entrades originals de l’interior. S’ha recuperat l’espai i s’ha senyalitzat adequadament perquè el visitant pugui conèixer des de la vida quotidiana en el decurs de la guerra civil, fins la constatació dels citats bombardeigs o la protecció del patrimoni del temple parroquial.