Reliquiari de la Vera Creu de l'església de Sant Pau de Narbona ***

El reliquiari de la Vera Creu és un dels pocs testimonis de les creus provinents dels tallers dependents de l’església de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, un objecte excepcional de l’orfebreria medieval, en un context cronològic de la segona meitat del segle XII.

En realitat el que avui es custodia a l’església parroquial de Sant Pau de Narbona no és tracta d’un reliquiari, sinó dos, un dintre l’altre, un del segle XII que resguarda les relíquies i un altre del segle XVII, que conté el reliquiari original. Però abans de parlar del continent farem una breu exposició del contingut. Com van anar a parar a Anglesola els vuit fragments de la Vera Creu o creu en la que van crucificar a Jesús?

La versió llegendària més plausible parla que les portà un pelegrí anomenat Martí de Montsant que fou acollit a l’antic hospital, i per tant es podria tractar realment d’un pelegrí o d’un croat provinent de Terra Santa. Una altra versió, aquesta més entroncada amb la història d’Anglesola, faria portadors de les relíquies als membres de l’orde del Sant Sepulcre que es van establir a la població, però si tenim en compte que quan al segle XIV van marxar, no se les van emportar, hem de pensar que no n’eren els propietaris, doncs el reliquiari va anar a parar a la Capella de la Santa Creu de l’església parroquial, i per tant la capella del Sant Sepulcre durant un temps hauria actuat només com a entitat custòdia de la relíquia. Així, doncs, si tenim en compte que el noble senyor de la vila, Berenguer Arnau d’Anglesola, va viatjar a Terra Santa, com consta en el testament que va redactar abans de marxar, hem de pensar que les relíquies de la Vera Creu les va portar ell a la tornada, l’any 1176.

I ara sí, parlarem del reliquiari. La Vera Creu d’Anglesola, per les seves característiques (estil iconogràfic i simbòlic semblant), s’associa a les conegudes de Santiago de Compostela, d’Agrigento i de París, que tot i que molts investigadors els atribueixen un origen bizantí, presenten certes arrels artístiques occidentals.

Ambdós reliquiaris tenen forma de creu patriarcal, amb doble travesser. El cos de la creu patriarcal més antiga (segle XII) és de fusta, recobert per unes fines làmines de plata daurada, amb decoracions iconogràfiques i simbòliques emprant la tècnica de l’encuny. Simbòlicament aquest recobriment daurat convertia pels homes del seu temps l’Església en una Jerusalem Celestial, com diu el Salm 12: “...les paraules de Yahveh són paraules sinceres – plata pura- ... l’or s’assembla a la llum, i la llum és Déu”.

A l’anvers hi ha la vertadera Vera Creu, que és la creu grega del nus central del travesser gran, resseguida per uns filaments de plata, formant puntes decoratives als extrems. Aquest nus, la Vera Creu, i el superior, circular, envoltat pel tetramorf (símbols dels quatre evangelistes) es corresponen amb les dues finestrelles circulars del reliquiari del segle XVII, quan aquest està tancat i resguarda en el seu interior el reliquiari més antic. Als braços del travesser gran hi ha representats la Verge Maria i Sant Joan evangelista i al tronc de la creu tres medallons  de temàtica vegetal i floral, un medalló amb el pelegrí que resa sobre el Sant Sepulcre i a  la part més baixa una al·legoria de l’església del Sant Sepulcre  amb la creu que corona la cúpula de l’església i una llàntia d’oli cremant damunt el sepulcre de Jesús.

Si a l’anvers la iconografia significa la part més humana de la mort de Crist, al revers es representa la voluntat de Déu (Dextera Domini o mà de Déu) que entrega el seu Fill, l’au Fènix, amb un sentit solar, al nus del primer travesser que ressuscitarà per a salvar la humanitat (elements vegetals i eucarístics al braços del segon travesser i al pal de la creu patriarcal), convertint-se en l’Anyell de Déu, al nus del segon travesser, que lleva el pecat del món. Als extrems dels braços dels travessers representacions d’àngels envolten la glòria de Crist ressuscitat.

El 1674 s’obrà el nou reliquiari de la Vera Creu amb decoració de roleus vegetals estilitzats representant el Lignum Crucis, amb l’equivalència de Creu-Arbre de la Vida. El nou reliquiari recuperava el sentit simbòlic de les pedres precioses que adornaven les Vera Creu d’origen bizantí o d’influència bizantina. Es tracta d’una peça d’orfebreria amb encaixos per obrir i tancar el reliquiari, i poder-hi encabir el reliquiari antic del segle XII. El nou reliquiari presenta dos cercles de vidre amb pedreria que assenyalen la Vera Creu i el suposat pergamí de certificació que no és tal i que amaga els símbols dels quatre evangelistes. Tant sols un del símbols es va mantenir, el de l’Agnus Dei. Una peanya custodiada per àngels agenollats en actitud de respecte per la Vera Creu suporten el reliquiari.

Curiositats

Al qüestionari de Francisco de Zamora de 1790 podem llegir: “Ahunque la villa no goza el prozeso de la identidad de las 8 partículas que venera del sagrado madero de redemptor, (que sin duda estará en la curia episcopal, peró su ystoria de tradición inconcusa es como sigue. Un peregrino de la tierra santa nombrado Martín del Monte Calvario, compareció aquí enfermo, entro en el hospital, y antes de morir dexó una bolsa que contenía los 8 dichos fragmentos del sacro árbol de la cruz. Después de sepultado quisieron algunos desenterrarle para rendirle el feudo de agradecidos a tan precisos tesoros, pero ya avía desaparecido el cuerpo. Viéndose tesoreros de éstas reliquias, formaron una cruz patriarchal de plata dorada donde las colocaron. En cierta ocasión un vicario las hurtó, y por más que caminase toda la noche para llevarla a Francia su patria, a la mañana se vio cerca de los muros de esta villa y sin saber bolverla a su destinado punto la escondió. Mientras estos tristes moradores la buscaban, vino una copiosa venida, que llevándose los demás montones de fiemo, quedó intacto el que contenía tan estimable prenda. Registrando después un pastor el montón de fiemo que la cubría, la encontró, y fue procesionalmente llevada al templo. Quisieron después pulir y renovar el relicario para qual lo condugeron a un platero de la ciudad de Lérida, quien enterado de la fama de los portentos del sacro leño, lo trocó con otro semejante que envió. Faltada la villa de la verdadera cruz, padeció formidable tempestad, la que no zesó hasta recuperarlo.