Abans de la introducció de l'aigua corrent a les cases, les poblacions solien disposar d'un safareig públic on les dones acudien a fer la bugada. En els segles XVII, XVIII, XIX, dates en què es comencen a construir els primers safareigs, els pobles i moltes de les ciutats, no comptaven ni amb llum elèctrica ni amb clavegueram i molt menys amb aigua corrent, i molt menys potable, és per això que la gestió de l'aigua es convertia en un aspecte fonamental.
La construcció dels safareigs coincidí amb l'augment de la preocupació per la higiene i per la seva relació amb malalties infeccioses.
Els safareigs de Puidelfí consten de dues basses, una de rectangular i una de més petita de forma quadrangular per rentar la roba, i una zona porxada, d’una sola vessant, suportada per pilars de maó, on restaven a cobert aquells que anaven a fer la bugada.
Hi ha constància de dues intervencions, concretament l'any 1950 i més recentment l'any 2014.
