Retaule de la Passió de l'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses ***

Entre el 1341 i el 1342 l’escultor Bernat Saulet va realitzar el retaule de la Passió per a l’església de Sant Joan i Sant Pau (popularment anomenada Sant Pol o Sant Joanipol) de Sant Joan de les Abadesses. A l’entorn de Saulet es va formar un taller que durant els anys quaranta del segle XIV, fins a la Pesta Negra, va treballar intensament per a la canònica augustiniana de Sant Joan. És l’anomenat taller de Sant Joan de les Abadesses.

L’obra que podem contemplar és una fidel reproducció de l’original que forma part de la col·lecció  d’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic, inaugurada el 2002, amb la disposició original de 5 (pisos) x 4 (escenes/pis). El conjunt fou realitzat amb alabastre i enriquit amb policromia i tocs de daurat. Els fons de les escenes eren omplerts amb vidre blau, equivalent al daurat dels retaules pintats. El retaule va ser repintat en època moderna, però aquesta policromia afegida va ser eliminada cap als anys 1931-32.

Es tracta d’un retaule d’alabastre dedicat a la passió, mort i resurrecció de Crist. Tal com es va estipular, el retaule consta de vint escenes treballades en relleu, totes ben conservades, que representen les principals etapes de la Setmana Santa a partir del Diumenge de Rams i del temps pasqual des de la Resurrecció fins a l’Ascensió (unció profètica a Betània, entrada a Jerusalem, lavatori dels peus dels deixebles, bes de Judes, prendiment de Jesús, Jesús davant Caifàs, Jesús davant Herodes, Pilat se’n renta les mans, flagel·lació de Jesús, camí del Calvari i plany de les dones, crucifixió, Jesús crucificat entre dos lladres amb Maria i Joan als peus de la creu, davallament de la creu, sepultura de Jesús, anastàsi o descens als llimbs, anunciació de la resurrecció a les tres Maries, aparició a Maria Magdalena o Noli me tangere, aparició a dos deixebles al camí d’Emmaús, dubte de Tomàs i ascensió de Jesús al cel.

La iconografia del retaule de la Passió segueix les pautes canòniques, però presenta alguna particularitat. Així s’hi afegí, a l’inici, una referència a la unció profètica a Betània, mentre que el Sant Sopar i la Pentecosta, la celebració que clou el temps pasqual, en restaren excloses.