Retaule de Santa Anna de l'església de Sant Pau de Narbona ***

A la quarta capella lateral dreta destaca el Retaule de Santa Anna, realitzat l'any 1524 en pintura al tremp sobre fusta, de transició de l’estil flamenc autòcton al renaixentista italià. Provenia de la petita església de Santa Anna i el 1897 fou traslladat a l'església de les Germanes Carmelitanes. L'any 1980 s'instal·là a l'església parroquial. Fou restaurat el 1993.

El retaule és centrat per la imatge de Santa Anna i la Verge nena (escultura de mitjans de segle XX), envoltada per cinc taules, quatre de les quals narren la vida de la Santa i una cinquena que corona l’àtic que representa el calvari amb la crucifixió de Crist. A la part baixa presenta una predel·la amb cinc imatges. Recorre tot el retaule un guardapols. 

Hi destaca l’esforç per copsar l’emoció dels rostres, el moviment dels cossos i els detalls de la rica vestimenta. També destaca el dinamisme i l’expressivitat de les escenes de l’Anunciació i de la Crucifixió que aporten voluntat naturalística. Es recorre a l’ús de paisatges estereotipats, idealitzats i d’inspiració més nòrdica que mediterrània, així com de les simulacions arquitectòniques d’inspiració clàssica.

El retaule de Santa Anna, que descriurem de dalt a baix i d’esquerra a dreta, es divideix en tres carrers. Al primer carrer trobem l’Anunciació a Sant Joaquim basada en els evangelis apòcrifs, quan l’àngel li anuncia que Santa Anna, que no podia tenir fills, infantarà una nena per gràcia divina; i Sant Roc de Montpeller amb sant Roc bisbe, escena que fa esment a la cura miraculosa de la pesta a Picenza, on un àngel li sanà el bubó pestilent i Sant Roc bisbe verifica el succés. Al carrer central, a l’àtic i coronant el retaule hi ha la Crucifixió de Jesús i sota la imatge de la santa titular del retaule amb la Verge Maria nena. Al tercer carrer trobem representada l’Abraçada de sant Joaquim i santa Anna, que segons els evangelis apòcrifs després de mesos sense veure’s, s’abracen davant de la Porta Daurada de Jerusalem i fruit d’aquest gest d’amor sorgeix el miracle de la immaculada concepció de la Verge Maria; i el Naixement de la Verge Maria, una escena de cambra on ens endinsem en un món femení reservat a la més estricta intimitat.

A la predel·la, d’esquerra a dreta, hi ha representats: Sant Sebastià, la Verge Dolorosa, Crist ressuscitat, Sant Joan Evangelista i Sant Roc bisbe.

Al guardapols, resseguint el retaule, començant per l’esquerra de baix a dalt, hi ha: àngel tocant el violí, àngel tocant el llaüt, el profeta Isaïes (relacionat amb la predicció de l’Anunciació a la Verge i el naixement de Crist), Sant Pere, Déu Pare, Sant Pau, el profeta David (els seus salms anuncien el Messies), àngel tocant l’arpa i àngel tocant el flautí. Els profetes Isaïes i David com a testimonis de l’Antic Testament i Sant Pere i Sant Pau com els apòstols continuadors de la tasca evangelitzadora.