Ajuntament del Pont d’Armentera
Plaça de l'Església, 7
43817
Tel: 977 63 82 03
El retaule major de Santa Maria Magdalena de l’església parroquial del Pont d’Armentera, amb la mateixa advocació, és un dels retaules més destacats de l’anomenat segon barroc o barroc salomònic català (1671-1730), que es caracteritza per ser una època plena de virtuosisme i atreviments en les produccions artístiques. Una època on destaca la superabundància d’elements, la llibertat de moviments, l’ideal expressionista i el dinamisme en les composicions. Aquest barroc salomònic es caracteritza per l’ús de les columnes salomòniques que en el cas que ens ocupa estan ornamentades amb flors i fuites en les part còncaves-convexes. El nostre retaule correspondria a un moment de plenitud d’aquest període artístic. Dues són les dates que trobem al retaule, 1702 a la base del tabernacle o expositor entre dues columnes i 1708 al llibre que sosté Sant Pau a la porta dreta que dona a la sagristia. Potser podrien correspondre respectivament a les dates d’acabament de la imatgeria i del daurat i policromia de l’obra, tenint en compte que la primera és tallada i la segona pintada.
El retaule major del Pont d’Armentera tenint en compte el nombre de columnes salomòniques seria un retaule tetràstil, format horitzontalment per un basament, dos pisos i un àtic; verticalment està compost per tres carrers. A partir del carcanyol de l’arc ogival dels presbiteri, el retaule s’estreny, i això provoca que els relleus dels segon pis siguin d’una mida més petita i que es trobin retirats cap endins. Unes grans volutes situades als angles inferiors dels plafons serveixen per enllaçar un cos amb un altre i dissimular l’endinsada. Del conjunt cal destacar la policromia de la vestimenta dels personatges que apareixen al retaule, que és d’una qualitat molt notable.
El descrivim per carrers d’esquerra a dreta i de dat a baix. Al carrer esquerre corona l’escultura exempta d’un àngel músic; sota un plafó de Jesús apareixent-se a la Magdalena després de la seva resurrecció segons el relat de sant Marc; a continuació un plafó entre columnes salomòniques de la Magdalena rentant els peus de Jesús amb les seves llàgrimes, eixugant-los amb els seus cabells i perfumant-los mentre Jesús menja a casa de Simó el Leprós (cal fer menció d’un dels personatges amb un pinçanàs o ulleres sense patilles que mira l’escena (potser l’autor del retaule); Sant Josep i l’Infant Jesús, entre àngels músics, reivindicant el seu paper com a pare adoptiu de Jesús (culte que s’introduí durant la Reforma al segle XVI); i Sant Pere a la porta esquerra de la sagristia, flanquejada per columnes, portant com atributs un llibre i les claus, testimoni de la seva missió encomanada per Crist.
Al carrer central corona l’àtic la Immaculada Concepció representada segons la descripció feta per Sant Joan a l’Apocalipsi, dins una fornícula d’arc de mig punt; sota Santa Maria Magdalena (còpia de la imatge original) dins una fornícula més gran en forma de petxina; el tabernacle o expositor per exposar la custòdia amb el Santíssim durant les solemnitats, amb un relleu de Crist portant la custòdia a la ma esquerra, simbolitzant la presència de Jesús a l’Eucaristia, flanquejat per dos àngels exempts (el relleu tapa l’obertura dels seu interior i queda al descobert per mitjà d’un torn que es manipula des de la sagristia); basament del tabernacle amb cinc registres, en el segon dels quals hi ha tallada la data 1702.
Dos àngels atlants sostenen els basaments d’uns florons amb fruites que flanquegen l’àtic del retaule.
Al carrer dret corona l’escultura exempta d’un àngel músic; sota un plafó de Maria Magdalena a la cova del Sant Bàlsam rebent la comunió de mans de Sant Maximí, moments abans de morir; a continuació un plafó entre columnes salomòniques de Jesús resssucitant Llàtzer commogut en veure plorar Maria Magdalena per la mort del seu germà; Sant Domènec de Guzmán, entre àngels músics, amb túnica i esclavina, portant com atributs un bordó en creu de doble travesser com a fundador de l’orde dels predicadors i un llibre com a símbol de la seva saviesa, i un gos amb una torxa encesa a la boca en record de la visió de la seva mare quan estava embarassada que somnià que portava al seu sí un gosset que un cop nascut il·luminaria amb la seva llum totes les regions del món; i Sant Pau a la porta dreta de la sagristia, flanquejada per columnes, portant com atributs l’espasa nua en consideració al seu martiri i un llibre, instrument del seu doctorat i magisteri com a apòstol dels gentils, en el qual hi ha pintada la data 1708.
Tot el retaule està ple d’elements complementaris. Entre els elements pròpiament ornamentals hi trobem les espirals, les flors, les fulles, les garlandes, els caps de querubins... disposats per tota la superfície del retaule. Entre els elements simbòlics cal destacar els pelicans picotejant els grans de raïm, representació al·legòrica de Crist, que com l’au, també va donar la seva sang (vi eucarístic); i la magrana, símbol de la fecunditat i de la diversitat dins la unitat.
Curiositats
*foto*
