Sant Andreu de Genescà o Genescar és una capella romànica de finals del segle XII emplaçada al costat del mas avui dit Genescà, originàriament mas Soler. Així, Josep Badia la troba documentada en una deixa testamentària de l'any 1362 com “Sancti Andree de Solerio”. És probable que en època alt-medieval aquesta capella servís una colla de masos al seu voltant i fos sufragània de Santa Maria de Gaià. Es tracta d’una església d'una sola nau amb absis rectangular que no acaba d'encaixar bé amb la resta de l'edifici. Està orientada a llevant però amb l'eix lleugerament desviat al nord.
La capella té un portal a la façana de migdia, amb arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent hi ha una altra porta, també amb arc de mig punt adovellat però més baixa, que era el portal primitiu, i que en algun moment va ser tapiat i recentment es tornà a obrir. Al seu damunt hi ha una finestra en forma de creu.
Originàriament l'absis era semicircular i es desconeix per quin motiu i en quin moment es va canviar; tal vegada al segle XV. De l'absis antic encara en resten alguns fragments corresponents al basament. L'obra del nou absis es distingeix clarament perquè els murs tenen menys gruixària i l'aparell és més regular.
A l'interior la nau és coberta amb volta de canó amb llunetes, que arrenca d'una simple cornisa. Un arc ogival de factura moderna separa la nau del presbiteri que queda elevat respecte a aquella. Al centre de la volta sobre l'altar es conserva un vestigi minúscul d'una pintura amb data de 1793, moment en que es devia refer el sostre. El paviment és de rajols.
El campanar d'espadanya, d’un sol ull i que no és el primitiu, ha estat desplaçat i ara corona el mur afegit de llevant. L'aparell és fet amb carreus més o menys regulars i disposats en filades. La capella va ser restaurada el 2010. Actualment s'hi diu missa per la festa de Sant Andreu, el novembre, i està vinculada al mas Genescà.
