Sant Andreu de Linyà és una església neoclàssica rural, amb rectoria adossada, que exercí funcions de parroquial d’aquest petit nucli que tradicionalment tenia només quatre cases (masos). A la fi del segle XIX, es van annexionar masies que havien estat de Navès i de Besora.
El segle XVIII es substituí l’anterior temple per un nou edifici neoclàssic d'una sola nau, allargada, amb coberta a doble vessant. Presenta un esvelt campanar de tres cossos, acabant amb una balustrada de pedra d'on surten quatre semiarcades ogivals. El frontis presenta una senzilla porta de llinda de pedra i un petit rosetó al damunt. L’accés al temple es per una escala. L’edifici presenta paraments de pedres irregulars amb morter, excepte a les cantonades que són de pedra picada i escairats.
Elements que cal destacar són: una estela funerària, dos sarcòfags esculpits per les quatre cares procedents de l’antiga església i un retaule renaixentista (segle XVI), a l’interior de l’església, amb escenes de la vida de Crist i coronat per un Sant Andreu.
