Sant Bartomeu de Camallera

Les primeres notícies referents a l'església de Sant Andreu de Camallera es remunten al darrer quart del segle XII, referent-s’hi  amb el nom de capella. Entre finals del segle XIV i el segle XV es segregà de la parròquia de Gaüses, convertint-se en parròquia independent.

Es tracta d’una església d'una sola nau amb creuer i cúpula semiesfèrica, amb capçalera de planta rectangular actualment orientada a tramuntana. Una reforma efectuada el 1951 va amagar les restes de l'edifici original i va canviar l'orientació de la nau. Així doncs, el primitiu temple romànic amb absis semicircular orientat a llevant, fou transformat en el creuer del temple actual, amb l'antic presbiteri reconvertit en capella lateral. Alhora, amb l'ampliació de l'edifici cap al sud mitjançant la construcció d'una nova nau, l'església presenta una planta assimilada a la creu llatina. A l'extrem sud hi ha el campanar, amb la base quadrangular bastida amb pedra ben escairada i la resta construït en totxo. Presenta una alçada considerable, amb obertures d'arc rebaixat a la part superior i coberta piramidal.

La nau principal està coberta amb volta de canó, inclòs el presbiteri actual, mentre que el transsepte presenta la volta lleugerament apuntada, amb l'antic absis cobert amb volta de quart d'esfera. La cúpula, sostinguda per petxines i situada a la intersecció entre les dues naus, presenta un tambor cilíndric amb diverses obertures. La comunicació entre els espais es fa a través d'arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra motllurats.

Als peus de la nau principal hi ha el cor i a l'absis hi ha la porta que dona accés a la sagristia, amb una llinda datada l'any 1741. L'accés al temple es continua fent pel costat de ponent de l'actual transsepte. La façana principal presenta una portalada rectangular amb l'emmarcament de pedra, coronada per un frontó triangular i emmarcada amb pinacles rematats amb relleus circulars, i per sobre, un rosetó adovellat amb reixa de ferro.

A l'interior del temple, destaquen les pintures al fresc de la cúpula, obra de Josep Maria Prim. Aquest pintor va començar a pintar el baptisteri del temple, però la decoració restà inacabada, a diferència de la cúpula. També destaca una làpida de pedra situada damunt la porta d'accés al cor, gravada amb caràcters gòtics i la data de 1343. L'absis de la primitiva església és en l'actualitat la capella del Roser.

Adossada a l'església parroquial de Sant Bartomeu hi ha l’edifici de la rectoria. La façana principal, orientada al carrer Nou, presenta una composició de les obertures gairebé simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'accés d'arc molt rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats, i als costats, dues finestres rectangulars amb les llindes gravades. Al primer pis hi ha tres balcons exempts amb les llindes de pedra planes, la central gravada amb la data 1749. Les obertures de la segona planta són tres finestres rectangulars amb l'emmarcament arrebossat. La façana de migdia, orientada al pati, presenta una terrassa al nivell del primer pis, a la que s'hi accedeix a través d'un finestral rectangular bastit amb maons. A l'extrem superior destaca una finestra reformada, amb els brancals bastits amb maons i la llinda d'arc conopial de pedra, situada al nivell del segon pis.