Sant Gil d'Albió ***

Aquesta església de Sant Gil d'Albió no apareix fins la llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1146 i 1154, tot i que amb molta probabilitat fou construïda temps abans.

És un temple d’una única nau capçada a llevant per un absis semicircular. A l’edifici inicial s’hi van afegir posteriorment un campanar de planta quadrada i tres capelles laterals.

La porta principal també és posterior al període medieval inicial del segle XII. És de mig punt amb grans dovelles perfilades exteriorment per un perfil tipus guardapols. La dovella central conserva un escut sense cap tipus de decoració ni d’armes heràldiques. Al damunt mateix de la porta destaca un medalló esculpit amb la representació d’un Calvari; el Crist Crucificat està flanquejat per un sol i una lluna als quarters superiors i dos personatges orants als quarters de la base –possiblement Maria i Sant Joan-; la creu, a la base de la qual hi ha l’escut de l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, és del tipus processional amb els extrems flordelisats propis de finals del gòtic; la data de 1561 que emmarca l’escena a la part superior, constata el moment de reforma de l’església.

Avui en dia l’estat de conservació de l’església és molt bo. Continua altiva, desafiant les inclemències del temps des d’un indret magnífic on fou aixecada fa centúries. Els desitjos que s’expressen als goigs de Sant Gil (“En febres, mals y dolors siau lo nostre advocat, y en temps de tempestat siau nostre protector, y als quius invocan de cor ohiu ab benignitat. Puixs del Poble de Albió sou lo Patro y Advocat: Siau nostre intercessor Glorios Sant Gil Abat”) en l’actualitat es sumen a l’empenta dels habitants del poble que segueixen obstinadament endavant malgrat les dificultats, com ho expressen en un espai proper a l’església: “Caminant, para’t aquí, contempla aquestes pedres i veuràs les coses fetes per un poble que no vol morir”.

Curiositats

*foto**foto*
Al mur de tancament exterior del cementiri adossat a l’església es conserven esteles funeràries definides com discoïdals, és a dir, amb forma de disc i perfil circular. Estant decorades amb relleus de creus gregues –braços de la mateixa mida-, creus de braços eixamplats, una hexafolia incisa -tema geomètric per antonomàsia, fàcil d’esculpir i estèticament molt recurrent-, elements vegetals i formes geomètriques diverses.

*foto**foto*
*foto*