Sant Miquel del castell de Castellar a Aguilar de Segarra

La primera notícia fiable de Castellar apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. De l’església de Sant Miquel del castell de Castellar en depenien com a sufragànies les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines.

Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials.

Es tracta d’un edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. De la construcció romànica original del segle XI només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia.

Fou destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica. Va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès. I tornà a ser saquejada durant la Guerra Civil.

Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima; el nois, l'Arcàngel Sant Miquel; les casades, la Mare de Déu del Roser; els masovers de Comenroca,  Sant Antoni;  i l'amo de la masia va pagar Sant Isidre. Sant Miquel del castell de Castellar va mantenir el culte fins a mitjan del segle XX quan es va tancar.