Sant Miquel Sesperxes a Sant Martí de Centelles

L'església de Sant Miquel Sesperxes (“de Perticis”) apareix en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic de la primera meitat del segle XI, moment en que ja estaria construïda i exerciria funcions parroquials. En la documentació dels segles XIII i XIV es parla d’un altar dedicat a Santa Maria. Aquest temple, malgrat que tenia cementiri propi, actualment encara visible davant l'església i fonts baptismals pròpies i terreny diferenciat al de Sant Martí, fou sempre gestionat pel rector de Sant Martí. Al segle XIV, quan el 1330 el bisbe Galzeran Sacosta visità la zona, ja tènia la condició de sufragània.

Entre 1680 i 1690 es va reformar l'edifici antic del que se'n conserven molts pocs vestigis. En aquest moment les capelles de l'església estaven dedicades a Sant Antoni i a la verge del Roser. La de Sant Antoni fou pagada per Antoni Presseguer obrer, sagristà i promotor de les remodelacions a l'església. El seu nom, junt a la data de 1685, figuren a la clau d'enllaç de la volta de nervis de la capella. Aquesta església sempre va estar sota el patronat de la família Presseguer, que tenia en ella el seu vas sepulcral

Al segle XVIII es portaren altra vegada obres de remodelació pel mestre de cases Pere Font que van acabar el 1738, obres que li donaren la seva fesomia actual. Per la documentació sabem de l’existència de les imatges del Roser del Sant Crist, de Sant Isidre i de Sant Sebastià. El 1777 es decorà la cúpula i les voltes de l'església amb relleus barrocs de guix que foren restaurats al 1928.

Es tracta d’un temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. Els seus murs són de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. Carreus de dimensions lleugerament més grans es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, punt on s’ubica un campanar d'espadanya de dos ulls allargassats. Centrada a la façana principal trobem la porta rectangular, acabada amb una llinda de pedra local.

Durant la invasió francesa, al 1809 l'església fou saquejada i igual fortuna patí durant la Guerra Civil de 1936. Actualment l'església de Sant Miquel, parcialment restaurada, continua essent sufragània a càrrec del rector de Sant Martí de Centelles. El dilluns de Pasqua s’hi celebra l’Aplec del Ous i reuneix els habitants de les masies veïnes i poblacions més properes.