L'església de Sant Pere de Ferrerons o de Vilalta, documentada ja l’any 939 quan fou unida temporalment a Moià, era l’antiga església parroquial de la parròquia rural del mateix nom, bastida com un edifici de factura romànica.
Pertanyia al terme de la vila de Moià i depenia del castell de Clarà, i havia obtingut la categoria de parroquial des de molt antic, categoria que manté avui dia, malgrat haver estat agrupada a Santa Maria de Moià. El 1110 ja és esmentada com a tal, i se'n defineix el terme.
L'edifici actual , però, es bastí el 1763 aprofitant part dels antics murs romànics i la torre-campanar que és bàsicament una edificació de la fi de l'època romànica. És un edifici religiós d’una sola nau amb absis pla, amb múltiples afegits i transformacions al nucli original del segle XVIII. La façana de llevant presenta un portal emmarcat per pseudopilastres coronades per un frontó trencat. Els seus objectes de culte han estat traslladats a Moià.
Al mig del frontó s’obre una fornícula on hi ha una mà aguantant una corda de significat desconegut. La coberta és a dues aigües. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria (1755) i adossat al mur nord s'aixeca la torre-campanar de planta quadrada amb parament de grans carreus de talla regular.
