Sant Pere de Madrona

La nova església parroquial de Sant Pere de Madrona, un gran edifici neoclàssic bastit en 1771 i 1776, es troba, juntament amb el nucli de Madrona, coronant un esperó de muntanya que s'aixeca a la conjunció de les rases de Pinell i de Sangrà.

Es tracta d’una església de tres naus, cobertes amb voltes de canó, amb teulada a doble vessant i sis altars laterals. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Les pintures murals que adornen les parets representen els dotze apòstols.

Dins de l'església hi trobem un banc del segle XIX i dins la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès.

La façana té una forma molt allargada, fet que es remarca per dos pilastres que recorren tota la façana i el campanar que sobresurt per la dreta de la façana. La porta principal és d'arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres que aguanten un entaulament amb formes recargolades i on es troba una fornícula; per sobre hi ha una rosassa.

El campanar és de planta quadrada però a la part superior té forma octogonal; les finestres on s'allotgen les campanes són d'arc de mig punt i la teulada és a quatre vessants.

A la part posterior de l'església es troba el cementiri. El 1787 es va adossar a l’església per mitjà d’un pas elevat la casa que feia les funcions de rectoria i que actualment serveix de casa de colònies.