Església romànica de Sant Pere de Sabella fou edificada cap a la fi del segle XII. És un temple d’una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada que fou remodelada a mitjans del segle XIV, quan es va sobrealçar l’absis i s’hi va afegir una capella lateral.
L’absis exteriorment és de trets molt simple, amb una única obertura i un fris amb mènsules, algunes de les quals conserven una senzilla decoració.
La portalada està decorada amb dues arquivoltes damunt d’impostes molt austeres. L’arquivolta interior descansa damunt columnes amb fus llis i capitells decorats; en el de l’esquerra sota un fris decorat en ziga-zaga, s’hi representa una figura d’una au amb les ales desplegades i cap humà, franquejada per una mena de gos o llop que l’ataca i una figura humana molt tosca amb el cap desproporcionat respecte al cos; en el de la dreta es repeteix l’au amb les ales obertes flanquejada per una figura humana que es presenta en l’acció de volar o tirar-se damunt l’au i una altra que ha desaparegut a causa de l’erosió.
L’altre element significatiu de l’església és el campanar d’espadanya d’una única obertura que posteriorment fou decorat amb tres esteles discoïdals, forma de disc encarat cap al sol a sobre d’un suport trapezoïdal, procedents del cementiri proper.
A l’exterior trobem un interessant sarcòfag de pedra amb una tapa decorada amb diversos escuts que l’erosió ha deteriorat i que fan difícil la seva identificació.
