Sant Serni de Coborriu a Bellver de Cerdanya

Encara que la parròquia és citada els segles IX-X, no fou fins el 9 de maig de 1137 o 1139 que el bisbe Pere d’Urgell i el bisbe Udalgar d’Etna van acudir a consagrar l’actual edifici de Sant Serni de Coborriu, construït pels veins, que oferiren les trenta passes per al cementiri, les primícies i les oblacions, la tercera part del delme, les lluminàries, les defuncions i els alous. Amb l’acte de la consagració quedà sotmesa a l’església de Sant Martí de Vilavedra. Al segle XII, com moltes altres esglésies cerdanes va partir el saqueig d’Arnau de Castellbó i de Ramon Roger de Foix. Al segle XIV consta amb els noms de Capderiu i Cabariu.

Sant Serni de Coborriu és un edifici d’una sola nau, allargada i baixa, capçada per un absis semicircular coronat per una corona de cartel·les motllurades i amb dues finestres de doble esqueixada, una al centre i l’altra al sud-est. La nau en té una que es va paredar quan es va construir una capella a tocar que te una obertura que substituí la que hi havia al mur de la nau.

La porta de l’església s’obre a la façana sud. Al muntant dret de la porta, una pedra presenta un tosc relleu d’un orant amb els braços aixecats en actitud de pregària.

El frontispici de l’edifici presenta un ull de bou coronat per un campanar d’espadanya de doble obertura.