Sant Silvestre de la Serra de Dalt és una església romànica, de característiques pròpies de finals del segle XI o començaments del segle XII, amb alguns afegitons i reformes posteriors, que es troba al llogaret de la Serra de Dalt dins del municipi d'Oliola, entre els masos de Monistrol i Mas d'en Pla, al nord del terme. La Serra Alta va pertànyer fins al segle XIX a l'anomenat Terme Forà de Ponts, fins que en fou separat i agregat al d'Oliola.
La primera menció de l’església la trobem a l’any 1080 en el testament d’Adelaida, esposa de Ponç Dalmau, en el qual llegava a Sancti Silvestri de Monte Madrona dos mancusos i també sen fa menció el 1081 en l’escriptura de Berbat Senmir que feia donació a Santa Maria de la Seu de tots els alous que tenia a Mont Madrona, al terme del castell de Ponts, exceptuant “l'ecclesiam Sancti Silvestri”. El 1123, Ramon Arnau va llegar al monestir de Santa Maria de Gualter les seves possessions de Monte Madrona i a partir d'aquesta data, apareix mencionat en moltes altres escriptures del segle XII.
Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular amb dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit per un arc presbiteral. L'absis és de parament sense relleu però té un inici de decoració, en forma de sis lesenes encastades que semblen correspondre a un primer assaig de construcció, adaptada a les formes ornamentals de l'arquitectura llombarda, que no es va arribar a completar.
La teulada de la nau és a doble vessant amb el carener longitudinal, mentre que la coberta de l'absis, semicònica, està coberta amb lloses de pedra. El ràfec de tot l'edifici estava format per una senzilla motllura bisellada, però amb l'última refacció de la teulada es van elevar els murs perimetrals dues filades. L'aparell constructiu és de carreus ben escairats encara que de talla irregular, disposats en filades ordenades.
L’accés al temple el trobem a ponent i correspon a una porta que fou oberta quan la porta original, situada a la banda sud, es va tapiar i s'hi va adossar un cos per als nínxols del cementiri adjacent al sud de l'edifici. A la façana sud s'obre una finestra de doble esqueixada, semblant a la que s'obre al centre de l'absis.
La façana o frontis del temple forma un capcer elevat sobre el cos de la nau i a la part superior s'hi va afegir tardanament una espadanya de grans dimensions de dos ulls amb els arcs formats per dues úniques dovelles. L'element més significatiu d'aquesta part de l'edifici és la finestra geminada que s'obre en el centre i que està mancada de mainell.
L'interior està completament arrebossat i pintat, segurament des que es va fer una remodelació a l'interior que va consistir en tapiar l'absis per convertir-lo en sagristia i obrir un altar buidant el mur nord i molt probablement en la mateixa època es tapià la porta original i es bastí l'espadanya sobre la façana de ponent.
