Santa Agnès de Solius a Santa Cristina d'Aro

La parròquia de Santa Agnès de Solius apareix esmentada per primer cop en un document de l'any 1103 amb el nom de "Sancte Agnetis Olivensis", antic nom donat al poble de Solius. Actualment pertany a l'arxiprestat de la Bisbal, antigament pertanyia a l'ardiaconat de la Selva.

La construcció del nou temple parroquial en estil barroc rural es va iniciar el 1773 i sembla que es va acabar el 1782 o 1783, aprofitant les restes d’una antiga església romànica del segle X o XI, que posteriorment s'havia engrandit i que al segle XVIII s’havia obert pel mig. Les obres, que es sufragaren amb els diners recollits com a almoines dins el soc de suro de Sant Baldiri, tancat amb tres claus, i amb impostos dels pagesos del lloc, s'acabaren el 1783.

Consta d'una sola nau, absis poligonal i dues capelles a cada costat, amb retaules de factura popular, d’entre els que destaquen el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre;   i un campanar octogonal coronat per una cúpula. El presbiteri s'adaptà per a cor de la comunitat, amb un cadirat molt simple, l'obertura de tres finestrals, la pedra d'altar quadrada i una imatge de Santa Maria de Solius, obra de Josep Martí Sabé. A l'interior de l'església hi trobem també làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.

El campanar, de torre de planta quadrada amb coronament octogonal, es va construir cap a finals del anys 20 del segle XIX conservant la base romànica amb els finestrals romànics, avui tapiats. L’esvelt campanar de Solius és visible gairebé des de tota la Vall d'Aro. A l'interior de l'església, dins les capelles laterals, es conserven uns retaules neoclàssics de factura popular. Cal destacar el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre. També es conserven diverses làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.

És una església feta amb pedra local de la muntanya de Romanyà.  La façana té una porta d'entrada d'estil neoclàssic amb una fornícula que protegeix la imatge de la santa i la data 1777. Més amunt hi ha una petita obertura circular, un rellotge de sol i una finestra quadrada. Les parets són de pedra vista, excepte la façana que està arrebossada.

El canvi més important dins la parròquia de Solius és el fet que, l'any 1967, un grup de quatre monjos cistercencs de Poblet (l'ex-abat de Poblet i primer prior de Solius Edmon Maria Garreta i Olivella, juntament amb Albert Fontanet, Enric Benito i Jordi Gibert) s'hi establí per fundar un nou monestir. Amb la seva vida de pregària i treball continuen en aquest lloc, per el món d'avui un centre de pau, silenci i d'espiritualitat.

L'església es troba, doncs, integrada en el conjunt del monestir de nova planta de Santa Maria de Solius, obra de l’arquitecte Joaquim Maggioni Casadevall, que fou inaugurat el 1969, deixant l'antiga rectoria com a hostatgeria monàstica.

Juntament amb l’església i jardins, es pot visitar tot l’any una col·lecció de pessebres. La col·lecció va començar l'any 1970, amb l'escena del Naixement, de mans del germà Gilbert Galceran, monjo de Solius, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma, a la Casa General de l'Ordre Cistercenc, i a l'abadia d'Hauterive, Suïssa.