Santa Eulàlia de Pi a Bellver de Cerdanya

La menció més antiga la trobem l’any 1003 en el testament de Bernat, vescomte de Conflent, que deixa a Santa Eulàlia de Pi una closa. L’any 974 el vescomte Isarn llegà en testament a un dels seus fills, l’ardiaca Sal·la (després bisbe d’Urgell) l’alou de Pi, alou que el 1021 un tal Gilabert va vendre al bisbe Ermengol d’Urgell que en el seu testament va llegar a la canònica de la Seu d’Urgell.

La data de 1775, que figura a la llinda de la porta d’entrada oberta a la façana de ponent, correspon a la data d’una profunda reforma de l’església original. De l’antiga, es conserven les façanes oest i nord. L’absis semicircular, substituït per un presbiteri rectangular, formava un angle amb la façana encara visible. Era un temple del final del segle XI o de principi del XII, d’una nau amb l’absis a llevant. Al sud s’alça un campanar de torre molt modificat. Al costat del campanar hi ha un cos d’edifici molt alterat amb una porta adovellada d’arc de mig punt tapiada. Encara que no s’ha conservat hi ha indicis que el temple disposava d’un porxo o atri en època alto medieval.