Santa Maria de Bell-lloc a Santa Cristina d'Aro

L’actual església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro és un edifici d'una sola nau amb capçalera de planta de ferradura a l'interior i poligonal a l'exterior (la forma externa li fou donada tardanament). A ponent té una façana molt alterada, un arc triomfal de mig punt amb una arcada obrada amb dovelles i muntants de pedres escairades, potser deguda a la intenció d’obrir una nova porta d’accés al temple. La volta emprada en aquest santuari està adaptada a l'espai que cobreix i es pot considerar preromànica. Al fons de l'absis hi ha una finestra esbiaixada, als muntants de la qual foren reutilitzats elements romans. L'accés actual al temple és de factura posterior, però es manté en la seva ubicació original en el mur sud.  Hi ha també un campanar d'espadanya i contraforts al mur nord.

S'hi venera la Mare de Déu de l'Assumpció i té uns Goigs dedicats que canten: "Mare, Regina i Senyora, / us proclama el nostre cor: / Sigueu nostra protectora, / Verge Assumpta de Bell-lloch".

Santa Maria de Bell-lloc d’Aro constitueix un excel·lent exemple de la transformació d’una vil·la d’època romana en un edifici de culte cristià. En època romana l’edifici configurava un espai termal que formaria part d’una vil·la que sobrevisqué fins la segona meitat del segle V. Després, en un moment indeterminat, es recuperaren part dels seus edificis, ja enrunats, per a construir una altra explotació agrícola i una capella cristiana, aprofitant la nau i exedra dels banys romans, obrint una porta d’accés per la banda sud.

Per tant ens trobem amb un edifici amb el baptisteri en el sector oest (on hi havia hagut els vestidors romans), que utilitzà la mateixa pica baptismal que encara s’utilitza a l’església actual, i amb l’altar a l’est (en la zona de banys calents), i l’espai que antigament havia ocupat la piscina termal (exedra semicircular) es converteix en una gran capella. L’absència de sepultures a l’exedra i haver trobat en aquest indret un tenant d’altar amb un reconditori descarta la possibilitat d’una capella funerària reforça la idea que fos un lloc de veneració de relíquies d’un sant (sant Esteve? – l’advocació del temple a aquest sant la trobem documentada l’any 939). Les úniques tombes que es van localitzar, es van trobar a la nau i no a la capella. estaven just davant de la comunicació entre les dues estances i eren de dos nens.

Als segles VII-VIII l’església es va ampliar per la banda sud amb una nova nau independent (no adossada) de l’aula rectangular de les antigues termes que comunicava amb el temple paleocristià a través d’un arc, que podem veure tapiat a la paret nord de l’actual temple, en línia recta amb l’exedra, convertint els anteriors espais en capelles complementàries. La nau era capçada a llevant per un absis d’arc de ferradura a l’interior i poligonal a l’exterior que resta mig amagat per l’edifici de la rectoria del segle XVIII. Al segle XI-XII es modificaren de manera radical les estances més antigues. S'eliminà la capella circular i es substituí per una capella rectangular amb absis semicircular orientat al nord.

Aquesta disposició del temple va romandre així fins que en 1486 els feligresos demanaren permís al bisbe per suprimir la nau nord i la capella, doncs havia baixat molt la demografia de la zona a causa de les pestes i les guerres i probablement no podien fer front a futures reparacions. L'eliminació d'aquestes estances va provocar la inestabilitat de la volta de la volta de la nau nova que es va haver de reforçar amb contraforts en els murs laterals.

Curiositats

*foto**foto*

Ens trobem davant d’un cas típic d’aprofitament d’estructures al llarg dels segles i de transformació dels usos d’aquestes. Entre els segles I aC i el V va existir en aquest lloc una important vil·la romana, probablement dedicada al conreu de la vinya i del cereal. L’edifici estigué dotat d’una pars rústica o fructuaria i d’una pars urbana per a l’ús del propietari i dels seus familiars i amics. De l’edifici de treball, per les excavacions arqueològiques se sap que disposava d’estances de dimensions variables amb s`pols hidràulics, peces de premses, una probable cella vinaria. 

*foto*

Ens trobem davant d’un cas típic d’aprofitament d’estructures al llarg dels segles i de transformació dels usos d’aquestes. Entre els segles I aC i el V va existir en aquest lloc una important vil·la romana, probablement dedicada al conreu de la vinya i del cereal. L’edifici estigué dotat d’una pars rústica o fructuaria i d’una pars urbana per a l’ús del propietari i dels seus familiars i amics. De l’edifici de treball, per les excavacions arqueològiques se sap que disposava d’estances de dimensions variables amb s`pols hidràulics, peces de premses, una probable cella vinaria. 

*foto**foto*