Santa Maria de Gallecs de Mollet del Vallès ***

El lloc de Gallecs s'esmenta per primera vegada l’any 904 en la consagració de l’església de Sant Esteve de Parets pel bisbe Eimeric. A finals del segle X també apareix en el cartulari del monestir de Sant Cugat i també a les butlles papals del segle XI.

L'església de Santa Maria de Gallecs va ser consagrada l'any 1007 i apareix esmentada com a parròquia en un testament l'any 1089 en què un tal Umbert deixava totes les seves pertinències "in parroquia S. Marie de Galex". Des de 1385, els pobles de Gallecs, Mollet i Parets formaven part d'un mateix municipi. Gallecs va perdre pes demogràfic, motiu pel qual l’església de Santa Maria ve perdre la seva funció parroquial, convertint-se el 1499 en sufragània de Sant Genís de Plegamans, ja que durant tot el segle XV no va tenir capellà fix i havien d'oferir el culte capellans de les parròquies veïnes, degut a la precarietat dels seus ingressos. Després de moltes vicissituds a finals del segle XIX es va annexionar a Sant Vicenç de Mollet, de la qual depèn actualment.

Es tracta d’un edifici romànic tardà del segle XII, amb vestigis d’una anterior edificació preromànica, que fou renovat al segle XIV. Presenta planta de creu llatina i una sola nau. L'absis és quadrat i orientat a llevant. Al mig de l'absis es pot veure una finestra de mig punt i doble esqueixada, bastant elevada. El transsepte te dos braços curts que s'obren a la nau, lleugerament apuntada, mitjançant arcs torals de pedra que queden tallats per l'arc triomfal, per sobre del qual s’alça el campanar de cadireta amb dos ulls. Al extrems de cada braç hi ha una finestra de doble esqueixada.

El 1736 es va construir la sagristia, moment al que potser corresponia el remat ondulat de la façana de la porta actual i la remodelació del campanar, que va adoptar una forma quadrada annexada a l'espadanya, i al qual s'accedia a través d'una escala a la sagristia.

A l'interior de l'església hi havia cinc altars, un cor construït de fusta al qual s'accedia per una escala de fusta a tocar del mur nord. Hi tenia un harmònium i un "rotllo" o pedra rodona amb campanetes que es feia girar. El seu interior era pintat,  i durant la guerra mundial, una pintora exiliada que va recalar amb el seu marit a Gallecs, a Can Jornet i a Can Magre, va fer a l’absis de l'església unes pintures murals que ocupaven tot el seu interior i l'arc triomfal. Es deia Andrée Gavens-Chevrillon.

La porta d'accés, situada al mur oest és de construcció més moderna, per fora presenta una obertura amb remat rodó, mentre que interiorment és més alt i apuntat. La porta original es trobava al mur de migdia, en l'arc en que s'allotja actualment una pica baptismal de pedra, procedent d'una masia propera. Al temple hi ha una imatge de Santa Maria policromada i un sagrari, també policromat.

El 22 de juliol de 1936 es van cremar tot el mobiliari i el cor de fusta de l'església. El crist donat per la família Salvi va ser enterrat perquè no acabés de la mateixa manera i l'orfebreria va ser repartida per totes les masies de Gallecs. Entre els anys 1965 i 1969 es va portar a terme una important restauració del temple sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Durant la rehabilitació l’arqueòleg Marià Ribas va trobar restes de fragments de diferents paviments que havia tingut el temple. En el presbiteri es van trobar restes de paviment paleocristià dels segles V o VI. Al costat dret de la porta es restes de paviment datats entre els segles VI i VII i finalment en el presbiteri i en alguns punts propers al mur nord fragments d'època medieval (segles XIII i XIV).

Aquesta profunda rehabilitació va canviar molt la fesomia de l'església, ja que es va treure l'afegit ondulat de la façana oest ondulat, també es va treure la rectoria, que estava afegida al transsepte sud, es van eliminar els nínxols que tenia l'església a davant de la porta per deixar-los a nivell de terra en lloc protegit al pas i es va treure el campanar fet al segle XVIII, deixant una espadanya amb dos ulls.