Santa Maria de Montlleó

L'església de santa Maria de Monlleó apareix esmentada al segle XI formant part del conjunt de parròquies del bisbat de Vic, bisbat al que va pertànyer fins l’any 1957 quan passà a dependre del bisbat de Solsona. Al llarg de tots aquest segles foren nombrosos els senyors del lloc.

L'edifici presenta dues portes d'accés originals. La principal, d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva les portes de fusta amb una decoració de forja. L’altra porta, a la façana nord, és d'arc de mig punt. L'edifici conserva finestres de doble esqueixada als dos absis conservats de l'edifici i a la façana sud, i d'obertura simple, a la façana de ponent. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat. 

A l'extrem de ponent de la nau nord s’alça el campanar, de base quadrada i sobrealçat de forma prismàtica octogonal amb quatre ulls d'arc de mig punt i escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior presenta un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord, de característiques més primitives. La seva construcció podria correspondre a les reformes portades a terme sota la influència de l’estil neoclàssic (segles XVIII-XIX).

Santa Maria de Monlleó des del segle XVIII prengué el caràcter de santuari marià es convertí en lloc de nombroses pelegrinacions. Al seu interior s'hi venerava una talla romànica de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer durant la guerra civil.

L’edifici primitiu amb els segles suportà reformes en els estils gòtic renaixentista i neoclàssic que anaren canviant la seva fesomia encara que es conserven elements significatius de l’edifici original del segle XI a la façana nord seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda. El sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, ens situaria a finals del segle XI o principis del segle XII. 

Es tracta d'un edifici de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta amb claus de volta de decoració renaixentista. La separació entre les naus és mitjançant tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes. La primitiva església estava capçada per tres absis semicirculars. L´absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L´absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L´absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa.

Curiositats

*foto**foto*
*foto**foto*
Cal destacar les dues fulles o batents de fusta de la porta principal, originals de la primera construcció, on destaca l’acurada decoració utilitzant la tècnica del ferro forjat.

*foto*