Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa ***

La llera del riu Cardener es caracteritza per les balmes naturals excavades a la roca per la força del vent i la pluja. En aquestes balmes hi habitaven ermitans durant el segle XVI. En una d'elles sant Ignasi s'hi recollia per pregar. Segons la tradició, va inspirars-s'hi per a la redacció dels Exercicis Espirituals.

A finals del segle XVI aquest espai es va començar a venerar. En un primer moment, s'hi va collocar una creu i es va tancar la cova amb una porta. A continuació a partir de l'any 1603 es va construir una petita església a redós de la cova, i dedicada a sant Ignasi Màrtir, finalitzada vers l’any 1666 -aquesta data consta en un plafó exterior. 

El complex està format, d'una banda, pel Santuari de la Cova, i de l'altra, pel Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana. L’actual residència, obra de Joan Martorell, fou aixecada a finals del segle XIX amb característiques plenament neoclàssiques. El Santuari es divideix en quatre espais: l'església, l'espai d'acoIliment, l'avantcova i la coveta. Tot el conjunt monumental és una bona mostra de l'arquitectura jesuítica i, sobretot, de l'art barroc català. A més del seu interès artístic, és tot un símbol per als membres de la Companyia de Jesús, ja que és considerat el lloc on van germinar les idees del seu fundador.

Curiositats

Tal i com relata Salvador Redó: "Va ser un fet casual, però Manresa inspirà Ignasi de Loiola durant els prop d’onze mesos que hi visqué. El que medità, el que patí i el que veié van fer madurar en el seu magí què seria i com seria la seva obra: la Companyia de Jesús que posà al servei del papat i sota les seves ordres. Ignasi va vetllar armes a Montserrat la vigília de l’Anunciació, un 25 de març de 1522. En haver acabat la penitència, s’havia de dirigir a Barcelona, on havia d’embarcar per anar en pelegrinatge a Jerusalem, però abans es volia retirar en algun paratge per fer un exercici de solitud. A Manresa, Ignasi va experimentar tot el que cal perquè un dia et facin sant". Va romandre a Manresa entre el març de 1522 i el febrer de 1523, retirant-se amb freqüència a l’indret conegut com la cova de Sant Ignasi.