Santa Maria de Bell-lloc és una capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de quatre trams d'aresta. Darrere de l'altar hi ha un cambril al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge. Destaquen els frescos pintats per Francesc Viladesall (1868) sobre la resta de la superfície que està emblanquinada. La façana té una porta amb llinda de 1758 sobre la qual hi ha un rosetó. La coberta és a dos vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada. El costat dret de l'edifici s'allarga amb l'habitatge de l'ermità, construït l'any 1669 amb llicència del bisbe i reformat i ampliat en diferents èpoques.
L'ermita és documentada l’últim quart del segle XIII. A la segona meitat del segle XV havia caigut el primer dels tres arcs de la nau, aixecant-se un mur amb una porta per tancar-la. A partir de l'any 1653 es començà a celebrar un aplec en acció de gràcies per haver sortit de la pesta del 1652. La devoció a la Verge de Bell-lloc feia que molts veïns dels pobles del voltant participessin en la processó aplec.
A finals del segle XVII i començaments del segle XVIII les guerres amb els francesos arruïnaren la comarca i la capella passà uns anys difícils. El 1758 fou reconstruïda. El 1869, per la desamortització, la capella fou venuda en subhasta i adquirida per la família Molla. Totes les imatges, ornaments i utensilis foren traslladats a l'església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, on varen romandre fins a l'any 1909, quan es va tornar a obrir la capella amb motiu de la canonització de Sant Josep Oriol, iniciant-se altra vegada el culte i els aplecs.
L’agost del 1936, el temple fou profanat i les imatges destruïdes. L'any 1943, amb una nova imatge de Santa Maria de Bell-lloc, tallada pels escultors palamosins Eduard i Rafael Pagès, s'instauren de nou els aplecs. Els nous propietaris que adquiriren la capella a la família Molla, a partir de 1972 van posar obstacles a la celebració dels aplecs, fins que diversos processos judicials van culminar el 1992 amb l’obertura de la capella, el recinte i els camins i la celebració de l’aplec.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
