Una escalinata precedeix el temple església parroquial de Sant Baldiri, construït la primera meitat del segle XVIII per substituir l’antiga església romànica del segle XI.
L’església parroquial de Sant Baldiri és un edifici de tres naus que a la façana es diferencien per unes bandes que marquen els tres espais. L’edifici, de característiques barroques resta rematat amb el coronament ondulant de molts d’edificis contemporanis de la mateixa tipologia. El temple fou una iniciativa de mossèn Francisco de Alberti i Salvà (1669-1775) de Llagostera; les obres anaren a càrrec dels barcelonins Josep Tintorer (mort el 1718) i del seu nebot també Josep Tintorer (nascut l'any 1695).
La façana presenta una portalada quadrada rematada per timpà rodó obert en el qual s’obre una capella amb la imatge del sant titular d’aquesta església, coronada per un altre timpà rodó obert. La capella a banda i banda presenta sengles finestres. Per damunt s’obre una gran rosassa.
El campanar a la banda dreta del temple és un campanar octogonal amb finestral a cada una de les seves cares.
A l'interior, a més d'un possible frontal romànic i el retaule de Sant Baldiri, destaca l'Altar Major, el Bapitisteri, la Crucifixió, la imatge de la Mare de Déu de la Mercè i la pintura de Sant Abdó i Sant Senén; tal i com es descriu a la pròpia parròquia de Sant Baldiri: “Segons la tradició aquests sants, coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non, eren nobles perses, convertits al cristianisme. Varen ser fets presoners pels romans i que, per no abjurar de la seva fe cristiana, varen ser executats al segle III. A Sant Boi, aquests sants eren copatrons de la població. Els nostres avantpassats celebraven el dia de la seva festa commemorativa, el 30 de juliol, amb molta solemnitat, possiblement perquè en aquesta època, les feines del camp no eren tant intenses com el dia de la festa de Sant Baldiri, que s'escau a mitjans de maig. La pintura contemporània actual és obra de l'artista local Josep Díaz de l’any 1993.”
Curiositats
A la capella de la Pietat es conserva el sepulcre del conseller en cap de la Generalitat, Rafael de Casanova, durant la guerra de Successió, mort a Sant Boi el
*foto*
*foto**foto*
*foto*
Veure la pàgina principal amb totes les experiències