Temple de Sant Pau de Narbona

La parròquia d'Anglesola apareix documentada per primer cop el 1031. L'any 1097 Sança, vídua de Berenguer Gombau d'Anglesola la donà a la canònica de Santa Maria de Solsona, segons consta en la butlla de confirmació de possessions de la canònica feta pel papa Eugeni III (1151).

L'existència d'una comunitat de clergues consta des del 1172 en un document d'una donació feta per part dels senyors d'Anglesola i la pabordia de Solsona proveïa els rectors a la parròquia d’Anglesola. A finals del segle XIII el rector d'Anglesola havia de donar o prestar a l'església de Solsona cada any una alberga, la quarta part dels drets parroquials d'Anglesola i la quarta part dels drets que el rector rebia de les sufragànies de la parròquia.

Aquesta església, bastida al segle XVI, és de nau única, amb cor als peus i capelles laterals, ubicades entre contraforts no manifests a l'exterior. El sistema de cobertes combina la utilització de voltes de creueria i d'aresta, compatibles dins una tradició constructiva afermada encara en solucions gòtiques, al costat de les de canó, reflectint un fenomen d'hibridació d'estils, ben característic d'algunes obres arquitectòniques del segle XVI a Catalunya. El frontis, molt simple, presenta un únic portal amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, i es complementa amb l'òcul obert a la part superior de la façana, que és de coronament motllurat. El campanar, adossat al mur lateral, és de planta quadrada amb accés exterior, té cornises que el divideixen en alçat, tot definint diversos cossos, el darrer dels quals presenta obertures de dobles finestres amb arc de mig punt. Una balustrada tanca el nivell superior a manera de terrat.

A la façana de l'actual església hi ha encastades dues figures en relleu de Sant Pere i Sant Pau que provenen de la desapareguda església romànica del segle XII, que encara que amb poca acceptació, algú les ha atribuït a l’obra de Ramon de Bianya. La seva considerable mida i el treball dels plecs podria fer pensar que formaren part d'alguna portalada però no s'ha confirmat. Els dos sants van nimbats i porten els atributs corresponents: Sant Pere, amb barba i cabells rinxolats fets amb trepà, porta les claus i Sant Pau, amb una barba allargada i calb, porta una espasa. Tant pel treball dels plecs com per l'estilització de les figures recorden, bé que amb un treball més matusser, la figura de l'arcàngel Gabriel i la de la Mare de Déu en la porta de l'Anunciata de la Seu Vella de Lleida. Les figures han estat datades dins el segle XII, però la seva factura podria apuntar a principis del segle XIII.

Al lateral de l’església s’obrí a l’època del barroc una porta flanquejada per columnes salomòniques, que suporten un entaulament amb timpà obert, al mig del qual hi ha una petita capelleta decorada amb forma de petxina amb una imatge de la Verge. Al bell mig de la llinda de la porta hi ha l’escut de la casa d’Anglesola.

A l’interior del temple parroquial cal destacar diferents elements individuals. Així trobem una talla del segle XVI-XVII, d’estil barroc, d’un sant franciscà sobre pedra policromada. Es tracta d’una peça molt ben elaborada. El sant es presenta sense atributs, vestit amb l’hàbit de franciscà, clos per la caputxa, duu un cíngol llarg i va calçat amb sandàlies. Amb una anatomia molt ben aconseguida i definida, es presenta amb el rostre barbat, molt expressiu i realista i les mans creuades sobre el pit. Destaquen els plecs de la roba perquè semblen reals.

També un alt-relleu de sant Pau apòstol esculpit en pedra calcària, d’autoria anònima i d’estil romànic tardà del segle XII-XIII. Es representa amb els seus atributs habituals, un llibre a la mà esquerra i amb la dreta sosté l’espasa que travessa en diagonal el cos. El relleu formava part de l’antiga església romànica del castell d’Anglesola.

És una representació totalment frontal, molt tosca i desproporcionada, amb un clar predomini de la forma rectangular. El personatge està emmarcat dins una fornícula simulada. El rostre es caracteritza pels ulls ametllats, el nas molt pla i tosc i la barba estriada dividida en dos. El rinxolat de la part central dels cabells segueix de forma barroera els models clàssics. Està vestit amb indumentària litúrgica, l’alba, reproduïda per diferents línies ondulades que no remarquen la figura humana, i el pal·li d’arquebisbe amb un motiu circular al centre.

Cal destacar una talla de sant Francesc de Paula d’estil barroc rococó del segle XVII-XVIII. És d’autoria anònima i està feta en fusta policromada. Es tracta del fundador de l’ordre dels mínims, l’advocat dels leprosos, mancs i orbs, així com també de les dones estèrils. El sant està reproduït amb la postura tòpica: actitud emfàtica, vista perduda, cap girat amunt, ulls oblics i el gest amb moviment visionari. Com atributs porta el bastó amb la inscripció “CHARITAS”, les sandàlies, l’hàbit florejat, el cíngol curt, el nimbe i un rosari penjant.

I finalment la pica baptismal, amb forma de petxina lobulada, que està sostinguda per un element poligonal reaprofitat. Es tracta d’un dosser que formava part d’un tabernacle, el qual en un origen tenia com a funció cobrir una escultura. El dosser hexagonal del segle XIV, amb l’interior farcit de guix, està decorat profusament amb una microarquitectura, on sobresurten els pinacles gòtics, rematats amb motius ornamentals. A les arestes de les cares hi ha pilars dibuixats a la pedra en baix relleu que, a la part inferior, acaben en dues finestres ogivals.