Temple renaixentista de Santa Maria d'Igualada ***

La capella romànica, sota l’advocació de santa Maria i sant Pere, apareix esmentada el 1003, dependent de la parròquia d’Òdena. El 1059, en l’acte de consagració del temple, adquireix ja els atributs de parròquia. Durant el segle XIV el temple s’amplià amb capelles d’estil gòtic i ja en ple segle XVI es construí el campanar, que alberga actualment sis campanes, beneïdes el 1990, a més d’una setena beneïda el 1950. També hi ha exposada una campana del segle XVIII. El segle XVII, en fer-se insuficient l’antic, s’aixeca el temple actual, el primer projecte del qual era de Pere Blai, fent-se càrrec de l’obra posteriorment Rafael Plançó i Pau Ginestar. Entre 1702 i 1733 es construeix la capella del Santíssim i del Sant Crist i entre 1718 i 1747 es construeix el retaule major. Durant la guerra civil de 1936 l’edifici, buidat, es converteix en mercat i garatge. Entre 1939 i 1944 tornà a recuperar la seva fesomia, adquirint el 1949 el títol de basílica menor.

El temple, de línies renaixentistes en combinació amb elements gòtics, és d’una sola nau amb sis capelles per banda. Al final de la nau hi trobem el cor, sostingut per un ample arc aplanat i volta de creuer amb clau de volta esculturada (sant Miquel arcàngel). Destaquen la balustrada tallada amb figures, del segle XVIII, i l’orgue. L’edifici té contraforts exteriors amb gàrgoles, una rosassa sobre el portal d’entrada i quinze finestrals. La bòveda del temple, dividida per arcs torals de mig punt, entre els quals s’obren les capelles, és resolta per voltes de creueria amb claus de volta esculturades (sant Bartomeu, sant Sebastià, sant Jaume, sant Pere...). El sostre del presbiteri, de forma estrellada, dedica la clau de volta central a la Mare de Déu i les altres quatre als evangelistes. Sobre les capelles laterals s’obren galeries amb finestrals de punt rodó, formant triforis. L’accés al presbiteri, al subsòl de qual s’obri una cripta el 1943, és mitjançant una àmplia escalinata amb balustrada decorada amb dues figures de marbre del segle XVIII que sostenen llànties.

Curiositats

A la capella de Sant Isidre es conserven dos relleus laterals del retaule de Sant Antoni de Pàdua  del segle XVII, amb escenes de la vida del sant, i un relleu amb els Sants Senén i Abdó  també del segle XVII.