Torre Amat de Cardedeu

El novembre de 1914 l’Ajuntament autoritza la construcció de la Torre Amat, un porjecte de l’arquitecte Ramon Puig Gairalt. Aquell any Joan Amat va modificar el projecte d’urbanització de la zona, variant les dimensions de les mansanes, i va projectar la Plaça amat, dissenyada pel mateix arquitecte.

La Torre ja estava acabada l’any 1915, moment que es construeixen les cavallerisses, destinades a serveis i estables –avui enderrocades-.

És una obra marcada pel classicisme d’un jove arquitecte acabat de sortir de la facultat. Destaca per la seva volumetria, per les cobertes de gust francès, pel conjunt ornamental de les façanes, per la solidesa de tots els seus elements i pel seu jardí, organitzat a l’entorn de la torre.. constitueix també una fita visual rellevant, en especial la seva torratxa, que s’ha incorporat al perfil de la vila.

És l’obra més representativa del monumentalisme de les torres burgeses de l’estiueig a Cardedeu.

Text extret de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu (1995). Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.

Curiositats

El seu promotor, Joan Amat Sormaní, pertanyia a una important família de l’alta burgesia barcelonina. Va ser alcalde de Barcelona. La família Amat va ser de les primeres estiuejants a Cardedeu. Fou nomenat fill adoptiu de Cardedeu el 24 de gener de 1914, moment en que també s’acordà donar el seu nom a la nova plaça. Va morir el 18 de febrer de 1921.

Ramon Puig Gairalt fou l’arquitecte municipal de l’Hospitalet, ciutat on va redactar el Pla General (1928) i va projectar algunes obres públiques com el grup escolar “Francesc Macià”, el el Mercat de Collblanc. També és autor del Gratacels de Collblanc (1931-1933), la casa Pidelaserra (1932) a Barcelona o altres torres a Cardedeu mateix: Casa Campmajor (1915), Casa Cortés (1917), Casa Tey (1924) o l’antic Casino (1924). Va ser un arquitecte que va formar part d’una generació d’arquitectes d’esperit culte i esperit cosmopolita, que, com diu, Oriol Bohigas, va haver de lluitar entre els escadussers contactes amb l’avantguarda i la submissió a un retorn classicista.