La Torre de Bellvei pren també el nom de Torre de Cal Roig pel fet de trobar-se integrada dins l’arquitectura d’aquest mas del nucli.
El seu origen cal buscar-lo en l’antiga fortificació documentada des de l’any 1037, quan l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès va fer una concòrdia amb Bernat Otger, senyor de Castellet, en la qual s’esmenta la torre anomenada Bellvei i que va ésser de Tedbert.
Aquesta fortalesa devia ésser una quadra ja que es trobava dins el terme de Castellet. En el fogatge de 1358 comptava amb 32 focs o nuclis familiars habitats. Aquest recinte fortificat va donar origen al llinatge dels Bellvei a partir del segle XII.
L’any 1932 es portà a terme una important obra de restauració de la torre, que fou en part refeta. La torre, arrebossada i pintada, presenta un matacà i petites obertures de distribució irregular.
La Torre de Bellvei fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional ( BCIN) segons l a llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que crea les figures del Registre de BCIN i del Catàleg de Béns del Patrimoni Cultural Català.
