Torre de Sallent

La Torre de Sallent és la resta visible de l’antic castell de Sallent, format per una torre i un recinte, del qual s’han descobert la base soterrrada i les muralles mitjançant els treballs arqueològics previs a la seva consolidació el 2010. Seria doncs una fortificació pròpia dels segles XI i XII. Actualment, es conserva tan sols la meitat nord d’una torre de planta circular, amb una alçada de 11 metres, damunt l’església de Sant Jaume, dividida en tres nivells.

El nivell inferior no té cap cambra, és massís; al primer nivell es trobava la porta, de la qual es conserva el muntant dret, i al segon nivell hi ha una espitllera. El parament és de grans carreus ben escairats fent filades regulars.

Les torres de guaita o vigilància foren punts estratègics per a la defensa del territori entorn de la denominada Marca Hispànica i complementaven als castells com a centres defensius dels termes que tenien sota la seva protecció. Cada torre estava estratègicament ubicada per a què es pogués mantenir la comunicació entre torres.  Probablement, tota la carena del Miracle que divideix les aigües del Cardener i del Riubregós comptava amb diverses torres de guaita o dites també «guàrdies» (Guardiola de Madrona, Guàrdia de Miravé...) que controlaven els camins d’accés al centre del Solsonès i a la vall de la riera Salada.

Vista la solidesa de l’antiga casa senyorial de Sallent o rectoria s’ha parlat que aquesta pogués també ser considerada com a part del castell de Sallent.