Ajuntament de Sant Fruitós de Bages
Plaça de la Vila, 1
08272
Tel: 93 878 97 00
Aquesta torre es va construir l'any 1848 pel bàndol dels liberals en el decurs de la Segona Guerra Carlina (1846-1849), coneguda popularment com dels Matiners. Formava part d’una línia de telegrafia òptica i enllaçava les veïnes torres de Puigterrà a Manresa i Artés –que aprofitava el mateix campanar de l’església parroquial-, formant part de la línia secundària de control entre Manresa-Vic, passant pel Lluçanès. El sistema es va veure afavorit inicialment per l’ús de les ulleres de llarga vista acromàtiques que permetien veure distàncies d’entre 8 a 12 Km.
Amb l’arribada de noves tècniques de comunicació com la telegrafia elèctrica, els sistemes de transmissió de missatges basats en codis manuals, van resultar obsolets i les instal·lacions aixecades arreu del territori es van anar desmantellant i van quedar definitivament en desús. La immediatesa elèctrica va substituir els 60 Km/h amb els que es transmetien els missatges amb les torres òptiques.
Era una mena de torre de defensa, amb murs amb espitlleres i un petit fossar que l'envoltava. Un pont llevadís permetia accedir a una poterna situada al primer pis.
Curiositats
La vida a la torre podia ser dura, amb condicions atapeïdes i incomodes. Cada torre disposava d'una petita guarnició de quatre a sis soldats del cos de telègrafs militars, coneguts com a torrers. Vivien a la torre i feien torns de vigilància i transmissió de missatges.
Com eren els senyals entre torres?
Segons Lluís Len i Jaume Perarnau a La telegrafia òptica a Catalunya: 'L'aïllament de la societat de les torres i els telegrafistes, la difícil climatologia, els bandolers, les malalties, i els habituals moviments bèl·lics de l'època, eren l'altra cara de la moneda d'aquesta professió. A més a més, molts d'aquests torrers estaven sotmesos a continuats canvis de destinació, que els obligava a traslladar-se les famílies als pobles més propers, ja que estava del tot prohibit que anessin (les famílies) a viure a la pròpia torre. De la duresa de la feina, en dóna mostra el fet que al llarg dels deu anys que va estar actiu el telègraf civil, es comptabilitzaren quaranta morts per pulmonies, febrades, epidèmies, altres malalties, i també, arran de la caiguda de llamps, afavorida per la pròpia situació de les torres."
