Torre del Senyor Enric als Hostalets de Pierola ***

Fou construït al voltant de 1920 com habitatge al carrer Mestre Lladós i constata el notable poder de la burgesia d’inicis del segle XX. Es va situar l’Ajuntament des de 1983. Forma part d’un conjunt d’edificis modernistes edificats en aquest carrer urbanitzat també a inicis del segle XX. La façana principal destaca per la seva simetria. Les obertures de la planta baixa estan ornamentades a les llindes amb motllures de temàtica vegetal fetes de pedra artificial. S’ha de ressaltar el voladís de la teulada de ceràmica vidriada, tant a la façana com a la torratxa. El treball del ferro forjat de la barana del terrat, que forma petits merlets, de les baranes dels balcons i del penell en formà de drac són els elements característics de l’estil de l’època. A la façana posterior és remarcable el totxo i la terrassa amb barana de pedra artificial treballada en arabescos.

Curiositats

"Enric Cucurella Vidal, nascut a la mateixa localitat l'any 1867 i personatge al qual fa referència la Torre del Senyor Enric. Es tractava del fill d'una família amb una llarga tradició fustera que de jove va marxar a Barcelona amb el seu germà Pere per obrir justament una fusteria al barri del Raval.

La seva història és la típica de l'empresari d'origen humil que acaba amassant una gran fortuna gràcies al creixement del seu negoci. Els Cucurella van tenir ràpidament èxit gràcies al disseny d'unes fustes utilitzades en les grans cases de l'Eixample barceloní i en edificis públics. Després, el senyor Enric va saltar al món immobiliari amb negocis a Melilla i el Marroc. Es tractava, doncs, d'un africano, en un paral·lelisme amb els americanos que tornaven a Catalunya després d'haver fet fortuna a Amèrica. En aquestes circumstàncies, Cucurella no va trigar a entrar a formar part de la burgesia benestant catalana.

I com a tal, també va voler construir la seva pròpia casa d'estiueig.

I quin millor lloc per fer-ho que el seu poble d'origen: els Hostalets de Pierola. Així, l'any 1903 va encarregar a l'arquitecte Miquel Casals i Isart l'obra d'un xalet de planta baixa d'estil marcadament modernista. Enric Cucurella va dedicar la casa a la seva dona, Maria Parcerisas Càlix, que també era originària dels Hostalets de Pierola i que mai va arribar a acostumar-se al ritme de vida de la ciutat de Barcelona.

Malauradament, poc temps després d'estrenar la nova casa d'estiueig, Parcerisas va morir i Cucurella es va trobar sol i sense descendència. Uns anys més tard va refer la seva vida casant-se amb la jove Asunción Bordetas Gallardo, amb qui va tenir tres fills. Entre 1914 i 1918 va encarregar al seu arquitecte personal, Josep Domènech i Mansana, l'ampliació del xalet, que va consistir a proveir la casa d'un pis, un terrat amb merlets de fortalesa i un mirador. També va ennoblir l'edifici, fins a esdevenir en un dels emblemes del poder dels Cucurella. El cedre que s'havia plantat al jardí el 1903 es va mantenir i encara es pot veure avui convertit ja en un arbre centenari."

Text: José Sánchez-Infoanoia