Ajuntament de Llinars del Vallès
Plaça de la Vila, 1
08450
Tel: 93 841 27 50
L’arribada del ferrocarril el 1860 a Llinars del Vallès va propiciar que les classes burgeses enriquides amb la revolució industrial que experimentà tota Catalunya busquessin poblacions de segona residència allunyades del brogit del dia a dia i ubicades en zones obertes a espais naturals. Llinars del Vallès va ser una d’aquestes poblacions on va arribar aquest nou moviment de estiuejants que donaria lloc a les anomenades torres d’estiueig. Eren els anomenats "senyors", gent vinguda de Barcelona i atretes per les aigües i l'aire saludable d'aquesta població. Entre ells van destacar noms com el del dramaturg Santiago Rusiñol, l'escultor Frederic Marés o l'empresari Damià Mateu.
Can Lletres ocupa el remodelat edifici de finals del segle XIX de la Torre del Baró de la Barre, descendent de Joan Antoni de la Barre, governador militar i polític de la ciutat i corregiment de Mataró i subdelegat de la Intendència de Catalunya al mateix districte durant la guerra del francès.
La torre senyorial que avui ocupa Can Lletres s’ha convertit en Centre de Formació Permanent, després d’haver estat seu de l’antic Casal d’Avis. Es tracta d’un edifici de planta baixa amb obertures totes elles de porta, un primer pis de finestres quadrangulars i les golfes amb una finestra geminada apuntada. El maó vermellós de les cantoneres, la motllura que separa la planta baixa del primer pis i els emmarcament de les obertures marca un fort contrast amb el color dels seus murs. L’escriptor Màrius Serra, el dia de la inauguració, va dissertar sobre el món de les lletres, la comunicació i la capacitat evolutiva de la llengua.
La Torre Carolina és un edifici aïllat de planta baixa i pis amb coberta a quatre vessants, amb un important ràfec que defineix i limita el volum inferior. A la façana principal hi ha un pòrtic limitat per dues columnes de fust llis i capitells jònics que serveix de base del terrat del pis superior. La planta baixa és feta d'encoixinat, imitant carreus rectangulars ben disposats. El pis està realitzat en maó vermell vist.
Hem de mencionar el notabilíssim treball de forja de la reixa del mur de tanca i també de balcons. Cal destacar de forma especial el drac de forja al vèrtex cantoner de la teulada.
La Torre Magret és un habitatge de línies molt sòbries, essent l’element més característic la seva teulada amb tancament frontal al vèrtex. Actualment la casa s’ha convertit en el Jardí Residencial Torre Magret destinat a la tercera edat.
