Vila Closa del Pont d'Armentera

Una vila closa era una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs. Aquestes viles closes es contraposaven als pobles oberts i aquest tipus de recinte fou típic de l'edat mitjana. Algunes viles, ciutats o barris que eren fortificats es coneixien amb el nom de “força”. El creixement de les viles closes se solia donar a partir de l'edificació de cases fora murs al llarg dels camins de sortida del poble; aquests nous nuclis o barris solien rebre el nom de raval.

Les viles closes tenien un o més portals. El Portal Clos del Pont d’Armentera constituïa l’entrada al nucli habitat. Es tracta d’un portal gòtic, apuntat i format per dovelles gairebé regulars. El portal queda una mica tapat per una construcció posterior sostinguda per bigues de fusta.

El creixement que va experimentar el Pont d’Armentera al llarg de la baixa edat mitjana va possibilitar la construcció de nous barris fora de les muralles (raval vell, raval nou...).

Dins la vila closa del Pont d’Armentera es va anar vestint el seu nucli històric amb alguns dels seus edificis més destacats, com Cal Boter, un edifici que ha estat profundament remodelat al llarg del temps, com ho testimonien entre d’altres elements el tractament de les seves obertures superiors o una xemeneia de ceràmica vidriada de color verd pròpia de principis del segle XX.

La casa conserva dos elements originals de gran valor, el portal adovellat amb la data de 1633 gravada a la clau central sobremuntada per un calvari encerclat, i a l’angle que forma el mur lateral esquerra amb el mur de fons un bloc de pedra amb dos elements gravats propis de l’ofici del seu propietari, una bota i un aixol.

Cal Silé és un altre dels edificis sobresortints de la trama urbana de la vila. Es tracta d’un edifici de dues plantes, golfes i terrat que fa xamfrà a dos carrers. Just al xamfrà s’obre la porta d’accés a l’edifici. amb una entrada i porta de vidres de colors emplomats que donen pas a l’habitatge. A la planta baixa les obertures que flanquegen el portal a nivell de carrer són finestrals-balcó. Al pis superior destaca una majestuosa balconada correguda amb cinc obertures. Per sobre unes petites ventilacions marquen les golfes i corona l’edifici un terrat amb balustrada de pedra. El parament dels seus murs és estucat simulant un carreuat buixardat, únicament trencat pels emmarcaments de les obertures que són llisos i una sanefa a la part alta del segon pis amb decoració esgrafiada.

A la part baixa de l’edifici cal destacar: l’entrada amb escalinata i porta de l’habitatge amb vidres emplomat; les inicials M i T a les fulles de la porta del carrer, cadascuna sota una picaporta; i la placa al costat del portal que l’Ajuntament dedicà el 1996 al metge Francesc de Paula Bedós que entre els anys 1918-1919 s'instal·là al poble del Pont d'Armentera per fer front a una pandèmia de grip.

Un dels llocs emblemàtics de la vila closa del Pont d’Armentera seria també la plaça del Pou, en la qual destaquen dos elements significatius, la font, de fundició, amb una sola pica en forma de petxina i dues caràtules-brolladors, rematada per un element decoratiu al·lusiu a les aigües; i la casa núm. 2, de planta baixa, tres pisos i terrat amb balustrada de pedra, que presenta al seus murs un tractament simulant un carreuat i decoració esgrafiada a la part superior de les seves obertures.

Curiositats

*foto*
*foto*