Vila Vella i nucli històric de Sant Joan de les Abadesses

Al redós del monestir es va crear la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de l'església parroquial de Sant Pol, al barri conegut com el Raval. Quan la població va augmentar va ser necessària la construcció d'una vila emmurallada de nova planta, actualment anomenada Vila Vella, que es construí a les terres conegudes com el Vinyal a partir del segle XIII. La Vila Vella acollia els gremis medievals, entre els més importants els paraires i tintorers, la plaça Major, centre d'intercanvi comercial, i bells edificis dels quals avui encara queden reminiscències en alguna finestra gòtica o alguna portalada. Una passejada pel seu nucli històric ens permetrà descobrir un ric patrimoni arquitectònic.

La plaça Major té els seus orígens quan el s. XIII es va començar a urbanitzar l'avui s'anomena el barri vell, en el vinyal del monestir. En urbanitzar-se la vila nova, se li assignà l'espai de la plaça i, el 1230, el rei Jaume I confirmà l'existència del mercat dels dimecres en aquest indret. Aquest lloc s'anomenava el Mercadal i ran de fer-hi el mercat setmanal començà a agafar fesomia amb les teules dels venedors. Sembla que els porxos foren construïts posteriorment en el s. XIV (1340). Aquests porxos s'iniciaren amb pilars i cobertes de fusta, foren absorbits en temps posteriors pels edificis de les cases que mantingueren els espais coberts i oberts per arcades fins a donar la fesomia típica del mercadal i que gairebé sense moltes modificacions ha arribat als nostres dies.

Està composta per quatre façanes: la de l'edifici dels Vilella decantada a llevant, amb tres voltes. Aquesta disposa de balcons i finestres i un mosaic amb un sant. L'edifici Blanxart, de sis arcades o voltes a la façana, amb tres balcons (el del mig més gran que els altres i amb capella, on s'aixopluga la imatge de la Mare de Déu del Roser) a la primera planta i quatre balcons a la segona planta. Els edificis de Can Ballana i Can Soldevila, aquest últim remodelat, amb quatre i dues arcades respectivament, quedant així un conjunt de sis arcades a la façana decantada a migdia del conjunt de la plaça. L'edifici de l'Ajuntament que era exempt de voltes, actualment compta amb quatre arcades força espectaculars en comparació amb les altres. A la plaça hi ha quatre fanals, situades a cada façana decantada a llevant. La plaça acull activitat comercial i els diumenges s’hi fa mercat.

Can Blanxart és una obra amb elements barrocs situada a la plaça Major i encarada al cantó sud d'aquesta. És un dels exemples més clars d'habitatge senyorial barroc del centre històric. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, refeta el 1648, dona la uniformitat a les diferents edificacions que la formaven, cosa que encara es pot notar en les proporcions dels arcs de la planta baixa. La botiga de la mateixa té al sostre una interessant pintura així com un mobiliari molt destacable.

La capella romànica de Sant Miquel de la Infermeria, tal com el seu nom indica, formava part d'un conjunt major on s'acollien vells i malalts, annex al monestir. Fou consagrada l’any 1164 amb la dotació de dos masos, un de Prats i l'altre de Malatosca. La seva façana fou renovada l'any 1357 degut a la construcció d'un campanar d'espadanya i el 1428 fou força afectada pels terratrèmols, a conseqüència del qual fou objecte de diverses restauracions. El 1498 fou tancada la porta que donava directament a la infermeria i oberta, al mateix temps, una altra que comunicava amb el carrer.

Era una església d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular una mica més estret que la nau. Durant la Guerra Civil l’església fou enrunada. Del que fou l'església actualment només se'n conserva una part de la paret del cantó nord-occidental, la qual ha estat aprofitada per la construcció d'una casa. S'hi endevina l'arrencada d'una volta de canó. A la mateixa banda i en la part de l'absis s'hi endevina també una finestreta de doble esqueixada. De la resta de murs només se'n conserva una alçada de 60 cm de la paret. Fa pocs anys es varen consolidar els fonaments.

L'edifici de la Caixa de Pensions és una obra del monumentalisme academicista. Es tracta d’un edifici de planta baixa i dos pisos, de fàbrica tradicional, de tres façanes amb la principal orientada a migdia. Destaca la sèrie d'esgrafiats d'estil renaixentista i neoclàssic, que decoren les tres façanes. També són remarcables els dos frescos a l'interior de l'edifici, pintats per De Casas el 1963.

L’edifici del Centre Catòlic, construït entre 1897 i 1899, alberga bar, cinema-teatre a la planta baixa, múltiples sales de conferències i reunions al primer pis i en el que eren les golfes hi ha l'escola municipal de música. Presenta una façana d'estil eclèctic. Les obertures presenten ornamentació variada i línies rectes i corbes. Pedra i rajols vermells s'hi combinen formant plaques rectangulars alternant amb columnes adossades i relleus de ciment emmotllat. A la part superior hi ha cornises i damunt el teulat un element decoratiu rectangular que es remata amb un cercle amb dues boles a casa costat. Durant la Guerra Civil fou confiscat i era la seu del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

Es tracta d'una factoria paraire reconstruïda de forma idèntica a l'antiga casa del Palmàs. La casa, de noble factura, s'obre a migdia i ponent amb unes grans arcades, que donen a la riera d'Arçamala. A un nivell inferior del jardí es conserven les restes d'un antic taller paraire, segurament de la part corresponent al tint del teixit. Quan es va dur a terme l'enderroc de l'antiga casa, es van localitzar restes de la muralla medieval així com les d'una premsa de grans dimensions.

Al Palmàs va néixer Jaume Nunó i Roca (1824-1908), nomenat director de la banda militar del regiment de la reina, a l'Havana. Allí feu amistat amb el president mexicà, López de Santa Ana, llavors exiliat. L'any 1853 presentà a concurs una composició que, en ésser premiada, esdevingué la música i himne nacional mexicà. Morí als Estats Units a 84 anys i les seves despulles reposen a la rotonda d'Homes Il·lustres de Mèxic.

L'Escola de les Germanes Carmelites o Escola Abadessa Emma és una obra noucentista. L'edifici el formen una sèrie d'arcades de terracota, on la combinació en porxos, finestres (algunes cegues), dona una unitat exemplar a l'obra. Aquest edifici va ésser realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona i Brunet.

A l'interior, un domini de l'espai molt reeixit, junt amb l'enginy de solucions, donen l'obra més acurada de Duran i Reinals a Sant Joan junt amb l'exemplar restauració del monestir. Són destacables, tot i la seva degradació, les pintures de la façana.

La plaça Anselm Clavé, situada darrere l'absis de Sant Pol, va ser projectada amb l'objectiu de realçar la capçalera romànica del temple amb un entorn adequat al monument. La urbanització de la plaça va ser obra de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, que ja el 1925 havia traçat un plànol de noves alineacions de les edificacions dels voltants de l'església de Sant Pol.

La plaça, de format trapezoidal però conceptualment clàssic, compta amb dobles fileres de castanyers als extrems que delimiten els parterres enjardinats que, al seu torn, estan disposats simètricament respecte a l'eix marcat per l'absis i reforçat per la font monumental, al centre. L'encarregat de dissenyar els jardins de la plaça va ser el jardiner i dibuixant Joan Mirambell i Ferran, autor de la restauració dels jardins de l'Oreneta de Barcelona entre d’altres.

Al centre dels jardins s’alça la font monumental del comte Arnau, d'influències de l'Art Decó, que originalment havia d’anar dedicada al Dr. Torras i Bages. Està constituïda per una plataforma de formigó i una bassa octogonal, amb boles ornamentals a cada vèrtex. La columna està situada al centre de la font. La part inferior del fust té estries a doble alçada, mentre que la resta, cilíndrica, compta amb quatre brolladors en forma de carotes esculpides. El capitell, amb motius vegetals, té al seu cim una escultura eqüestre en bronze del comte Arnau.

L'obra de carreuat de pedra procedia de la pedrera de la Rovira de Dalt (Centelles), tot i que Martorell havia pensat inicialment en la pedrera Baumadrena (Tavèrnoles). El constructor adjudicatari de l'obra va ser Lluís Font, i el picapedrer, Antoni Nogué Peyró. L'escultor de l'estàtua fou Josep Maria Camps Arnau, i el taller que es va encarregar d'executar la fosa, Gabriel Bechini.

L'era d’en Serralta original estava encerclada per una pallissa, la casa pairal i dos murs -un a ponent, coincidint amb el traçat de la muralla medieval en aquest sector i de la que, segurament, en formava part; i l'altre al cantó oposat, tot limitant amb el carrer Parassols i Pi. Destacava la gran arcada de pedra que aguantava la coberta de la pallissa. L'era fou reconstruïda a principis del segle XXI. Actualment inclou una pallissa amb arcada gòtica. La coberta ha estat renovada, i gran part de la volta original ha estat substituïda per una altra de formigó. Un portal -sense reconstruir- permet l'accés al conjunt.

La Plaça de l'Abadessa Emma es troba davant del Palau Abacial de Sant Joan de les Abadesses. El seu element més característic és una font monumental donada pel govern mexicà en homenatge a Jaume Nunó i Roca, autor de la música del seu himne nacional (Sant Joan de les Abadesses està agermanada amb la ciutat mexicana de San Luís Potosí, on va néixer l’autor de la lletra de l’himne, Francisco González Bocanegra). Des de la plaça s'accedeix a la part històrica de la població (Vila Vella). En un dels seus costats es troba un petit mirador que permet observar la biga del riu Segre.