Es tracta d’un establiment romà rural ubicat estratègicament en un lloc obligat de pas, degut a que s’estreny la vall que forma la riera de Rajadell. Estava situada prop de la via romana que unia les terres de la part central de l’actual comarca del Bages i el Vicus Ausonensis (Vic) amb les del municipi romà de Sigarra, actual els Prats de Rei, a l’Anoia.
La vil·la fou seccionada al construir-se l’Eix Transversal. El nord es correspon amb la zona residencial o pars urbana, on es localitzen les habitacions nobles i el conjunt de termes i el sector sud o pars rústica era destinat a zona industrial i de treball.
La pars rustica es determina per la presència de diversos magatzems. L'edifici més destacat d'aquesta zona estava dedicat a la producció de vi. El raïm es trepitjava dins un dipòsit impermeabilitzat (calcatorium) per treure'n el millor most. La brisa restant es premsava amb dues grans premses (torcularia). El most feia la primera fermentació en un dipòsit (lacus vinarius), i acabava de madurar en unes grans tenalles semisoterrades (dolia) que, en aquest cas, no s'han localitzat.
La zona residencial de la vil·la (pars urbana) es va construir en diferents nivells aprofitant el vessant d'un turó, amb la façana encarada al sol. La part central està formada per una terrassa que dona accés a cinc estances nobles, al centre de les quals hi ha el triclini. Baixant d'aquesta terrassa cap a l'oest hi ha un passadís que recorre diversos espais que podien estar associats a l'oci. Al final hi ha els banys privats (balneum). Si partim de la terrassa central cap a l'est, arribem a un edifici imponent amb dues plantes d'alçada que sobresurt de la línia de façana. S'hi accedia per una porta a la planta baixa i, mitjançant unes escales exteriors, per una segona porta al primer pis de l'edifici. A la planta baixa hi ha un passadís entorn al qual s'articulen vuit estances. La més gran tenia un aspecte exterior imponent, ja que les tres pilastres de la façana suggereixen una porxada. Des d'aquesta gran sala s'accedia a una estança calefactada per un sistema d'hipocaust. No coneixem com era el primer pis, però probablement hi havia una part coberta i una terrassa.
La importància d’aquest jaciment queda patent en la utilització de l’aparell opus quadratum en els paraments d’algunes estances monumentals. D’entre les estances posades al descobert hem d’apreciar els paviments d’opus signinum o picadís de ceràmica que en alguns casos delimiten construccions de tipus hidràulic.
S’han exhumat restes de paviments de mosaic amb temàtiques vegetals i animals i també restes de pintura mural.
El jaciment arqueològic va ser ocupat en diverses etapes al llarg de 1300 anys: des de l'època ibèrica (segle I aC) fins l'edat mitjana (segle XIII).
Curiositats
Els propietaris de la vil·la tenien una zona de banys privada (balneum) que va ser reformada en diverses ocasions.
En el darrer moment de funcionament dels banys, hi havia un pati exterior des del qual s'alimentava el foc d'un forn subterrani. El forn escalfava la cambra d'aire creada sota el paviment gràcies a unes piles que el sostenien. Aquest sistema, denominat hipocaust, feia que les sales que eren més a prop del forn fossin més calentes. La primera, el caldarium, podia arribar als 50°C de temperatura. Tenia una exedra semicircular dins la qual hi havia una petita piscina (alveus) d'aigua calenta. En paral·lel al caldarium hi havia una sala idèntica però de temperatura més tèbia, el tepidarium. El conjunt es completava amb una sala rectangular annexa, que possiblement complia una doble funció de sala freda (frigidarium) i vestidor (apodyterium).
En la darrera fase de la vil·la, part del balneum es va transformar en una zona de premsat (potser d'oli), com mostren la base de pedra d'una premsa i un dipòsit de decantació.
